Montessori: passat, present i futur

El mètode creat per Maria Montessori a principis del segle XX es manté com un model d’èxit amb plena vigència. Més de 3 milions d’infants el segueixen arreu del món, també aquí

Era pedagoga, científica, metge, psiquiatra, filòsofa i humanista. Maria Montessori (1870-1952) era una dona de caràcter fort, una ment privilegiada amb una gran capacitat d’anàlisi, capaç de definir un mètode pedagògic revolucionari al seu temps i que passats més de cent anys ho continua sent. “Creia que els nens no havien de ser dirigits, ni corregits pels adults sinó que només calia que els preparessin un entorn adequat perquè poguessin prosperar i desenvolupar-se seguint la seva naturalesa interior. Aquest pensament era del tot nou i fins i tot qualificat de boig, en una societat on els nens es veien com a incapaços i immadurs i on no se’ls permetia fer res”, explica Eve Herrmann, escriptora i difusora de la pedagogia Montessori.

Arreu del món hi ha més de 130.000 escoles que segueixen el mètode Montessori

Passat més d’un segle, la pedagogia Montessori continua sent més vigent que mai. Arreu del món hi ha més de 130.000 escoles que segueixen el seu mètode en països com Austràlia, el Canadà, la Xina, Finlàndia, França, Tailàndia, el Japó, Mèxic, els Països Baixos, Romania, l’Índia, els EUA, Suècia, Suïssa i també a casa nostra, on Montessori va tenir especial influència. “Per què creieu que aprenem a escriure amb lletra lligada?”, es pregunta Joan Cornudella, mestre Montessori del Col·legi San Pedro de Gavà. “A la majoria de països del món ho fan amb lletra d’impremta i aquí utilitzem la lligada”, afegeix. És només algun dels llegats que ens ha deixat, com també ho són les activitats que ajuden l’infant a ser més autònom en el seu dia a dia, com cordar-se les sabates, rentar-se bé les mans o menjar sol; o també la posició del mestre (sobretot a infantil) com a agent observador a l’aula. Segons recorda Cornudella, des d’inicis del segle XX fins a l’any 1936 “va existir a casa nostra un moviment pedagògic integrat per homes i dones incansables en la seva defensa a ultrança dels drets dels infants, innovadors en la seva aposta per un model educatiu basat en la pedagogia científica i ferms en la creença que la millor manera de crear un món millor era través de l’educació”.

DISCIPLINA, ESFORÇ I TREBALL

El Col·legi San Pedro de Gavà és l’única escola Montessori concertada de Catalunya. Amb més de 50 anys d’història, el centre fa quatre anys que aplica el mètode, de moment de P3 fins a 2n de primària amb l’objectiu d’anar-lo ampliant a la resta de cursos. “Ens hi hem adaptat amb humilitat i molt a poc a poc. Primer a infantil i ara estem començant amb els primers cursos de primària”, explica Rafael Rodríguez, el director. “I ens hem adonat que no només cal observar els infants perquè ells s’expressin com un llibre obert”, afegeix. L’organització, els horaris i les rutines de les escoles Montessori són diferents dels d’una escola tradicional. En el cas del Col·legi San Pedro, els infants de 3 a 6 anys aprenen conjuntament, en aules de 25 alumnes d’edats barrejades. Els espais tenen especial rellevància, amb racons, àrees i material degudament preparat i amb un professor guia que va presentant les activitats, de manera individual o bé en grups reduïts. “L’avaluació també és molt diferent. Cada infant té una programació individual perquè li respectem el seu moment evolutiu i els seus interessos. L’avaluació es vincula a l’observació que se li ha fet i més endavant als diaris on anirà recollint el que ha après”, explica Rodríguez.

Els horaris també difereixen del que és més habitual. En aquest cas, els infants són a l’aula de 9 a 12 del matí i tenen tres hores seguides per explorar els ambients de treball. S’hi treballa la concentració, l’autonomia i l’autodisciplina, cada activitat té un objectiu específic i qui vulgui pot aprofundir-hi tant com vulgui, sense interrupcions. Si un company vol el mateix material, caldrà que s’esperi. “Una de les coses que més em van sorprendre quan vaig entrar per primera vegada en una aula Montessori d’infantil, al Canadà, va ser veure nens concentrats treballant en silenci”, explica Joan Cornudella. I és que, segons Maria Montessori, aspectes com la disciplina i el treball han de ser normals a l’aula, perquè l’estat natural dels infants també és el d’estar tranquils, treballant i concentrats. “Segons ella, la disciplina és la condició prèvia a la llibertat i a la responsabilitat individual. El treball s’entén en termes positius i s’hi vincula també l’esforç. Esforç i treball seran gratificants quan siguin significatius per als infants i quan hagin servit al seu propòsit de l’autoconstrucció”, explica. En aquest sentit, Eve Herrmann fa un símil amb el moment en què un nen comença a caminar. “Fer-ho li suposa molt d’esforç pel qual no rep cap recompensa. Cau en l’error tantes vegades com li és necessari fins a aconseguir-ho”.

MATERIALS QUE CAPTIVEN

Irene Montiel és la mare de l’Àlex i el Bruno i, des que van instal·lar-se a Gavà, va quedar captivada pel mètode Montessori. “Un dels moments més emocionants que m’explica l’Àlex de l’escola és quan la seva guia li presenta un nou material per explorar. Per a ell és un moment molt especial”. I és que tots els materials Montessori estan pensats i dissenyats amb una finalitat educativa específica que l’adult coneix. No té sentit treballar un material per si sol, aïllat de la resta. “Un nen a P3 té la llibertat de seure cada dia on vol i pot escollir el material que més l’atragui -sempre que abans l’hi hagin presentat-. A partir d’aquí hi podrà treballar l’estona que necessiti, per això no hi ha un horari fix, perquè el seu procés d’aprenentatge i la satisfacció que li genera no quedin estroncats”, explica Montse Julià, directora de Montessori Palau Girona, centre pioner a Espanya en aplicació del mètode Montessori -des del 1997- amb més d’un miler d’alumnes de P3 fins a 2n de batxillerat.

“Un altre aspecte que ens va agradar molt és que els materials estan dissenyats perquè es pugui aprendre de manera molt intuïtiva i perquè ells mateixos es puguin autocorregir. I tot està a la seva alçada: l’espremedor per fer un suc de taronja, el vàter, els estris de neteja, etc. Això ha fet que l’Àlex sigui un nen molt autònom que participa en les tasques quotidianes de casa amb tota normalitat”, diu la Irene.

MÉS VIGENT QUE MAI

¿I per què, tot i parlar d’un mètode centenari, és més vigent que mai avui dia? Els experts apunten diverses raons: segons Montse Julià, perquè “està basat en l’ésser humà; es tracta d’un procés d’humanització amb una solidesa teòrica molt gran i que quan s’aplica funciona”. Joan Cornudella afegeix: “L’escola Montessori respecta els ritmes reals de cada infant. Cal diferenciar entre mètode Montessori i moda Montessori. No hem fet una reflexió pedagògica prou seriosa i n’hi ha molts que apliquen més una moda que no pas el mètode”, afegeix.

Elisa Capellades, directora de l’Escola Montessori Subirats - Casa de la Vinya, inaugurada al setembre, apunta algun factor més, vinculat a l’essència: “Les tendències humanes (exploració, manipulació, orientació, treball, control de l’error), els períodes sensibles (moviment, objectes petits, llenguatge, ordre, lectura, escriptura...) i els plans de desenvolupament (primera infància, adolescència, maduresa...) no només no passen de moda sinó que haurien de ser la base de qualsevol interacció amb la infància. El mètode ens va enamorar perquè posa el focus en l’infant i en el que realment necessita, però amb una base científica contrastada”, conclou.

Quines són les principals característiques pedagògiques del mètode Montessori?

• Autoeducació i autonomia. Les persones ens construïm a nosaltres mateixes en tots els aspectes del nostre desenvolupament; l’educació s’ha de concebre com un ajut a la vida, a la construcció de l’autonomia de les persones.
• Entorn preparat. Cal que l’espai garanteixi el lliure moviment, que propiciï l’aprenentatge i que estigui pensat per a les necessitats dels infants.
• Moviment i aprenentatge. L’aprenentatge és una tasca de “la mà i la ment” actuant sempre en conjunt.
• Treball. El treball en si mateix és recompensant.
• Materials. Tenen objectius educatius immediats i indirectes. Potencien l’autonomia i l’autoeducació per la seva condició de manipulatius però també perquè incorporen un “control d’error”, és a dir, l’infant té un retorn sense necessitat de l’adult. S’autoavalua.
• Rol del professorat. Avalua segons observació científica; programacions personalitzades; preparació dels ambients; to silenciós, etc. Cal preparació específica Montessori.

Font: Joan Cornudella