La vida és dura

Malgrat el bri d'esperança que suposa l'acceptació d'un progrés global i malgrat el bri d'esperança que suposa acceptar un control cada cop major dels estímuls que els éssers humans perceben; malgrat tot això és ben clar que la vida és dura. Per tant un tarannà feliç impacta molt més que un tarannà depressiu i s'allunya de la realitat amb un posat força artificial.

La vida és dura certament i, a més a més, hom pot concloure que la filosofia no té la funció de curar. La reflexió filosòfica forma part de l’essència de l'ésser humà i esdevé un tipus de sentit imprescindible per afrontar conflictes o per encaixar alegries. Les teràpies per incidir de ple en el benestar emocional dels individus pertanyen més a la psicologia o a la psiquiatria. Tanmateix la filosofia esdevé cabdal en molts casos per establir els fonaments de determinades teràpies.

El que realment és fascinant és la capacitat de certes creacions, anuncis i pel·lícules bàsicament, per construir un món farcit d'optimisme, tot ressaltant els aspectes més bells de l'existència i tot simplificant escenaris i estils de vida. Una tipus de creativitat que ens atrau i que sovint ens queda gravada a la memòria. I no és pas estrany que així sigui perquè som cercadors de bellesa, som cercadors de plaers.

Esdevé fonamental per cercar plaers, tenir els sentits ben afinats. Les percepcions generen sentiments. Però a la vegada aquests sentiments condicionen les nostres percepcions. Així qui, per exemple, es troba dins d'una fase depressiva, ho veu tot negre. I qui, per exemple, es troba enamorat, ho veu tot rosa. Ressaltar que tots dos individus perceben a la seva manera, ben diferent l'una de l'altra, la realitat d'una vida dura.

L'esperança, que no és més que un conjunt de bones expectatives captades pel sentit de la previsió, és del tot necessària perquè la vida sigui menys gris. I treballar l'esperança és una de les tasques més imprescindibles per afrontar la duresa de la vida i així evitar ser un més a qui la vida ha vençut.