Iglesias lloa els Jordis com a “demòcrates” tot i la presó

• Insinua que vicepresideix un país on s’empresona demòcrates i vol Sànchez i Cuixart en el debat polític
• Defensa el diàleg amb Puigdemont
• Vox el planta per l’al·lusió a “voler un cop d’estat”

Si hi havia un motiu que Pedro Sánchez invocava per defugir la coalició amb Podem abans de les eleccions del 10 de novembre aquest era el conflicte català i l’admissió del dret a decidir i dels presos polítics, però el vicepresident Pablo Iglesias ha topat amb el PSOE en fronts com ara la llei de llibertat sexual, la renda mínima o la reforma laboral. Mai per Catalunya. Si el dia abans al Congrés va evitar la qüestió sobre Amnistia Internacional de la portaveu de JxCat, Laura Borràs, i va ser el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui la va assumir, ahir a la comissió de Reconstrucció Iglesias es veia forçat per Ferran Bel (JxCat) a valorar l’excarceració de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. “Ha contestat a tots els portaveus menys a mi, i volia saber si és per oblit o per decisió política”, va dir Bel a Iglesias quan ja recollia els papers. “Disculpi’m! Considero tant Jordi Sànchez com Jordi Cuixart dos demòcrates que hauran de formar part del debat polític fonamental per superar des del consens i des de la legalitat un conflicte polític que ha fet molt mal”, va dir Iglesias.

L’al·lusió d’Iglesias a la condició de “demòcrates” dels Jordis –sense citar el mòbil delictiu de la sedició que els manté privats de llibertat a Lledoners– va donar a entendre que ell admet que vicepresideix un país que empresona “demòcrates”. Si bé no va parlar en cap moment de presos polítics –ho va dir durant el 2018 i el 2019 i fins i tot a La Sexta el 7 de gener del 2020, el dia de la investidura de Sánchez–, no va ocultar que no està còmode amb la situació. “Sap que els he visitat a la presó a tots dos [Sànchez i Cuixart]. Aquest govern complirà la llei, i la llei la dicten els tribunals de justícia, ens agradi més o ens agradi menys, però la meva posició la coneix perfectament”, va reblar.

Fustigat pel PP, Vox i Cs, Iglesias va enervar la dreta reconeixent que ell com a vicepresident veu Carles Puigdemont com a “interlocutor”. Com que JxCat va proposar que un dels seus compareixents fos Puigdemont i Podem s’hi va mostrar a favor –es va denegar amb els vots del PSOE, el PP, Vox i Cs–, el vicepresident va rebatre la dreta –i en particular el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Montero– dient que ell dialoga “amb tothom”: “Sap per què? Perquè Puigdemont és el representant d’una formació a la qual voten molts espanyols, i com que la voten molts espanyols, és un interlocutor.” I Iglesias no es va aturar aquí. “Es pot imaginar l’opinió que tinc d’Iván Espinosa de los Monteros o de Santiago Abascal, però els han votat molts espanyols i, encara que a vegades sembli que vulguin fer un cop d’estat, estic disposat a dialogar amb tothom”, sentenciava el vicepresident de Drets Socials.

L’al·lusió al cop d’estat va excitar Espinosa de los Monteros, que va exigir l’empara al president de la comissió, Patxi López. “Ha dit «sembla que», no ha dit que vulguin fer un cop d’estat... No té la mateixa categoria i aquí alguns tenen la pell molt fina...”, va dir López tot convidant Iglesias a rectificar. I el que va fer Iglesias va ser ratificar-se: “Jo crec que a vostès els agradaria fer un cop d’estat, però que no s’hi atreveixen...”. Espinosa de los Monteros, irat, va saltar de la butaca de la comissió –en teoria Vox ja l’havia abandonat com a protesta– i va plantar Iglesias titllant-lo de “marxista i comunista” mentre sortia de la sala. “Tanqui quan surti, senyoria”, l’acomiadava Iglesias com si abaixés el teló.

LES FRASES DEL VICEPRESIDENT SEGON

Sànchez i Cuixart són dos demòcrates que han de ser part del debat polític per superar el conflicte des del consens i des de la legalitat

Puigdemont és el representant d’una formació votada per molts espanyols i, com que la voten molts espanyols, és un interlocutor

Jo crec, senyor Espinosa de los Monteros, que a vostès, els de Vox, els agradaria fer un cop d’estat, però que no s’hi atreveixen
.