Infermera lluny de la primera línia

Soc infermera i fa tres mesos que estic de baixa per malaltia.

Quan va arribar la Covid-19 a Catalunya m’ho mirava des de casa, intentant ajudar els meus companys de la secció sindical i del comitè, buscant informació, però evidentment no es pot copsar i saber realment el que està passant dins els centres sanitaris si no ets allà atenent a primera línia.

S’agraeixen els gestos de suport, ens cal tenir un sistema de salut fort, ben equipat, modern, competitiu, i capaç d’afrontar aquest tipus de pandèmia.

Ens haurem de manifestar per evitar més retallades en els sistemes públics, tant de salut com d’educació, dos pilars de tota societat que vol ser lliure.

Els professionals de la salut lluitem perquè les retribucions siguin adequades; cal que ens retornin el 5% i que ens paguin alguns conceptes que van vinculats a la gestió econòmica de cada centre, que ens ajudin en la nostra formació individual per posar-nos al dia, indispensable per al dia a dia.

És hora que tot el sistema de salut estigui ben equipat, que ens proporcionin tot l’equip necessari per realitzar amb tota seguretat la nostra feina, i no només equips de protecció individual, sinó també tots els mitjans materials, aparells per fer diagnòstics, infraestructures... Quan parlem de retallades també ens referim a les retallades en equipaments, material, estructures funcionals, que afecten l’atenció de l’usuari.

Nosaltres salvem vides, curem, cuidem sempre i no només en aquest temps de pandèmia.

“No es pot curar sense cuidar”, afegeixo: els professionals per poder curar i cuidar necessiten ser cuidats, reconeguts i treballar en condicions de seguretat i sense por.

Agraeixo tot l’esforç que fan els meus companys. Han demostrat que de petits no ho som, som grans en molts aspectes, sobretot l’humà. Desitjo poder-vos abraçar i treballar al vostre costat.

Verges (Baix Empordà)