https://www.ara.cat/2020/05/27/media/Balsam-comunitats-Catalunya-musicals-diversos_2460964104_72114785_1500x844.jpg
'Bàlsam' posa el focus en les comunitats que s’han format a Catalunya al voltant d’estils musicals d’orígens diversos / CCMA

Diari ARA

Dones i música per donar vida al 33

El canal estrena ‘Correspondències’ i ‘Bàlsam’, sorgits de la convocatòria de formats innovadors

by

El canal 33 incorpora aquesta setmana dos programes a la seva oferta. Es tracta de Correspondències i Bàlsam, que van ser seleccionats en la primera crida per trobar formats innovadors “que tinguessin a veure amb la cultura i el debat d’idees”, en paraules del director de TV3, Vicent Sanchis.

El primer que arribarà a la graella és Correspondències, que s’estrena aquest dijous a les 22.35 h. En aquest espai, produït per TV3 amb la col·laboració de Goroka (la productora de Crims), diverses dones reflexionen sobre el fet de ser-ho a partir d’un intercanvi de cartes. L’equip del programa va seleccionar sis dones de diferents àmbits de la cultura, una per a cada capítol, i cadascuna d’elles va triar-ne una altra per mantenir-hi aquesta relació epistolar. “Era molt important que entre elles hi hagués una intimitat, algun tipus de connexió”, assenyala la directora del programa, Laura Tremoleda. Així, per exemple, la periodista Txell Bonet va triar com a interlocutora la dramaturga Victoria Szpunberg; l’activista Míriam Hatibi va escriure’s amb l’actriu Hajar Brown, i la cineasta Carla Simón va intercanviar reflexions amb una altra directora de cinema, la xilena Dominga Sotomayor.

El programa també va donar llibertat a les protagonistes perquè parlessin del que volguessin: la identitat, la infantesa, la maternitat, la nostàlgia o l’amor romàntic són alguns dels temes que apareixeran al llarg de la temporada. “Hem aconseguit molt més del que buscàvem –reconeix Tremoleda–. Les cartes tenen una sinceritat i una intimitat que són molt poc habituals de veure. Cada carta és un món diferent”.

Una de les claus del programa, però, és la manera en què es presenten aquestes reflexions: les protagonistes llegeixen en veu alta les seves cartes i sobre la seva veu s’ha construït un mosaic d’imatges a partir de materials audiovisuals facilitats per elles mateixes en tot tipus de formats, des d’enregistraments fets amb el telèfon mòbil fins a gravacions antigues de súper 8. “És poesia visual”, diu Szpunberg, sobre el capítol que protagonitzen Bonet i ella.

Cada entrega del programa acaba amb un breu manifest en què les membres d’una entitat feminista reflexionen sobre què vol dir ser dona. Segons Tremoleda, aquesta secció s’inspira en el manifest feminista que va signar fa 50 anys la cineasta Agnès Varda. “Volem observar com ha canviat la resposta a aquesta pregunta en aquests 50 anys i també agrair a aquestes entitats la feina que fan”, diu la directora del programa. Com destaca Miquel Garcia, cap del departament de Nous Formats de TV3, en la convocatòria de projectes d’on va sortir Correspondències es va “promoure” la temàtica feminista, perquè TV3 considerava que era una “assignatura pendent”. Una particularitat del programa és que, sense estar “absent de reivindicació”, no la té “com a objectiu principal”, sinó que hi és “de fons”, diu Garcia.

La música com a bàlsam

La segona estrena de la setmana, que arribarà divendres a les 22.10 h, és Bàlsam, un programa que té com a eix central la música però que va “molt més enllà”, segons la seva creadora i directora, Marta Ferrer. L’objectiu, diu, és “visibilitzar la diversitat cultural de Catalunya a partir de la música”. Cada capítol posa el focus en la història individual de dues persones, com a representants d’una comunitat sorgida al voltant d’estils musicals com són el jarocho, el hip-hop, el gòspel o el flamenc. També hi ha un episodi sobre l’orquestra Orpheus XXI, formada per immigrants i refugiats.

Ferrer subratlla que el programa parteix de la idea de “comunitat musical” i no del concepte de “nacionalitat”, perquè la intenció és mostrar “com diferents cultures poden conviure a través de la música”. Segons la directora, per a tots aquests col·lectius la música actua com un bàlsam, però en sentits diferents: en uns casos els ajuda a “fer comunitat”, en d'altres és una manera de relacionar-se amb déu i en d'altres serveix per “desfogar-se”.

Com destaca Mario Daza, productor executiu del format (produït per TV3 i Batuta Audiovisual), Bàlsam permet “conèixer instruments, cultures, estils i, per descomptat, persones”, i ho fa “tractant temes transcendentals com la immigració o el feminisme” i, a més, amb una “mirada femenina”. En aquest sentit, Ferrer remarca que com a mínim un dels protagonistes de cada capítol és una dona, cosa que contribueix a “visibilitzar les dones músiques”.

Treure el 33 de l’UCI

Segons el director del 33, Jordi Serra, l’estrena d’aquests dos espais permet “treure el canal de l’UCI i pujar-lo a planta”. El seu estat, però, segueix sent greu: Sanchis recorda que les dificultats financeres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), agreujades ara per la caiguda de la publicitat derivada de la crisi del covid-19, han deixat el prime time de TV3 en una “situació desesperada”, per la qual cosa els recursos destinats al 33 (i a la resta de canals temàtics) seran molt escassos. “Voldríem que el 33 recuperés les ganes de viure i un pressupost digne, però ens cal més publicitat i mes aportació pública”, adverteix Sanchis.

Ara com ara, admet el director de TV3, el 33 només pot confiar en els formats que sorgeixin d’aquestes crides. Amb l’estrena de Correspondències i Bàlsam ja hauran arribat a l'antena quatre dels cinc programes sorgits de la primera convocatòria de formats, que es va fer a finals del 2018, tot i que només tres (aquests dos i Perfils) han anat a parar a la graella del 33: Coolhunters es va estrenar a TV3 l’estiu passat, i amb Per què volen els avions passarà el mateix aquest estiu. Al novembre es va tancar la segona crida, de la qual van sortir cinc formats més que haurien d’arribar a la graella durant la temporada vinent, i està previst que aviat s'anunciï una tercera convocatòria, que hauria de donar lloc a cinc nous continguts.