Almenys 300 detinguts en les protestes de Hong Kong contra la Xina

El govern prepara una llei per protegir l'himne nacional i una altra de seguretat

Les protestes pro democràcia han tornat a Hong Kong després que la setmana passada la Xina fes pública la seva intenció d'aprovar una llei de seguretat que preveu criminalitzar qualsevol acte contra el govern central xinès. Almenys 300 persones han sigut detingudes en una protesta en què diversos grups han intentat bloquejar el trànsit de la ciutat, tant als carrers com al metro. Durant la crisi del coronavirus, els moviments pro democràcia han continuat la seva activitat, tot i que a una escala molt menor a la que estaven acostumats abans de l'esclat del virus. 

Al centre financer de la ciutat, la policia ha utilitzat gas pebre per dispersar els manifestants, mentre que en altres punts de Hong Kong ha encerclat grups de presumptes manifestants i els ha fet seure a les voreres. Segons recull Reuters, entre els manifestants hi havia gent de totes les edats i alguns d'ells s'amagaven sota paraigües oberts, un element que des de fa temps s'ha convertit en símbol de les protestes de Hong Kong, ja que l'utilitzen per protegir-se del gas pebre que utilitza la policia xinesa. Durant la protesta, els manifestants han utilitzat lemes com "Allibereu Hong Kong! La revolució dels nostres temps" o "Un Hong Kong independent és l'única sortida".

L'objectiu de la protesta d'aquest dimecres era impedir la celebració del debat de l'anomenada llei de l'himne nacional, que proposa penes de tres anys de presó i multes de fins a 6.000 euros per a qui no respecti La marxa dels voluntaris. Els activistes pro democràcia asseguren que aquesta llei per protegir l'himne nacional és un altre exemple de la creixent repressió de Pequín. A aquesta llei, encara no aprovada, s'hi suma la nova legislació de seguretat anunciada a la reunió anual de l'Assemblea Nacional Popular (ANP). 

Segons el comitè permanent de l'ANP, la nova llei de seguretat prohibirà "qualsevol acte de traïció, secessió, sedició, subversió contra el Govern Popular Central i el robatori de secrets d'estat". La llei se centra específicament en Hong Kong, remarcant que prohibirà l'organització d'activitats per part d'organitzacions polítiques estrangeres a la ciutat semiautònoma i també l'establiment de llaços entre organitzacions polítiques estrangeres i organitzacions locals. 

Tant els Estats Units com la Unió Europea i el Regne Unit veuen amb recel la nova llei proposada pel govern xinès i consideren que és una amenaça directa a Hong Kong, un dels principals centres financers i econòmics mundial. També preocupa com podria afectar aquesta nova llei l'estatus especial de les relacions econòmiques entre Hong Kong i els Estats Units.   

Des del govern xinès minimitzen l'impacte negatiu de la llei. "Està pensada per a l'estabilitat a llarg termini de les relacions entre Hong Kong i la Xina, no afectarà la llibertat de reunió ni d'expressió i tampoc afectarà l'estatus de la ciutat com a centre financer", ha assegurat el secretari en cap de Hong Kong, Matthew Cheung.