https://www.elpuntavui.cat/imatges/59/37/alta/780_0008_5937771_df685ab18877f789c3b58bcade5d550c.jpg
Dos professionals sanitaris atenen un pacient de Covid-19 a l’UCI de l’Hospital Clínic JOSEP LOSADA.

Un de cada 5 pacients hospitalitzats per Covid-19 va morir i un de cada 3 va tenir dificultats respiratòries

by

Un de cada cinc pacients hospitalitzats per covid-19 va morir i un de cada tres va tenir dificultats respiratòries. És una de les conclusions dels resultats preliminars d’un registre clínic multicèntric de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI) sobre coronavirus a l’Estat que ja té dades de 12.213 ingressats, i on participen 604 investigadors de 146 hospitals. El registre té dades de totes les comunitats, però destaca la de Madrid, que aporta aproximadament un terç dels casos inclosos. Per extreure aquestes primeres conclusions s’ha partit de les dades de 6.424 pacients de 109 hospitals, amb data 30 d’abril.

La mitjana d’edat dels pacients participants ha estat de 69,1 anys, i el 56,9% eren homes. Les comorbiditats més freqüentment detectades han estat la hipertensió (50,2%), dislipèmia (39,7%) i diabetis (18,7%). Són les descrites en altres sèries occidentals, però totes van ser més freqüents entre els pacients espanyols.

Pel que fa als símptomes, es descriu febre (86,2%) i tos (76,5%) tot i que el dolor muscular i la falta d’olfacte van ser menys comuns que en sèries d’altres països. Això es pot explicar per una diferència potencial en els criteris d’admissió i alta hospitalària.

El 31,5% dels pacients van desenvolupar dificultat respiratòria, i la mortalitat va ser del 21,1%, amb un marcat augment en funció de l’edat. En el trema dels 80-89 anys, per exemple, arriba al 42,5%.

La mortalitat va ser similar a l’observada en algunes sèries de la Xina i d’Estats Units, però va ser més elevada que la descrita a Itàlia i inferior a la del Regne Unit. Segons la SEMI, els factors demogràfics, com l’edat o les comorbiditats, poden explicar parcialment aquests diferències, entre altres factors relacionats amb la situació de pressió del sistema sanitari. A Itàlia, la major càrrega de la malaltia es va limitar a la regió de la Llombardia, però a Espanya s’ha distribuït més, apunten els internistes. Malgrat això, la majoria de dades són de Madrid, on la situació és comparable amb la del nord d’Itàlia, així que aquesta qüestió s’explorarà en altres estudis ja en curs.

Un alt percentatge de pacients tenia valors de laboratori anormals a l’ingrés. Els fàrmacs més utilitzats van ser la hidroxicloroquina (85,7%) i el lopinavir/ritonavis (62,4%).

El registre contempla més de 300 variables sobre dades de pacients. S’hi inclouen dades epidemiològiques i clínics, proves addicionals a l’ingrés i als set dies, i informació sobre el progrés del pacient als 30 dies d’hospitalització. A més, aporta coneixement sobre quins van ser els símptomes més habituals en el moment d’ingressar, quina comorbiditat presentaven, quins van ser els fàrmacs més administrats i quins valors anormals es van observar amb major freqüència en les proves de laboratori. Aquestes dades permetran posar en marxa altres estudis i investigacions sobre el coronavirus.