L’herència emocional

Fa tan sols unes dècades donar una bufetada al fill era considerat un gest educatiu; o assetjar una dona, una manera de mostrar-li interès. Ara, en canvi, és vist com una violència intolerable que provoca un fort sentiment de rebuig.

Les nostres emocions depenen dels nostres pares i de la societat on vivim.

Sí, dels nostres pares i de la cultura que ens envolta heretem no només alguns trets físics, idees i costums, sinó també allò que sentim. Quantes vegades d’uns pares extremament exigents surt un fill angoixat? Les emocions són un llegat invisible que absorbim i que dirigeix la nostra vida sense que ens n’adonem.

Actualment, tant nens com adults estem passant del «jo t’obeeixo però tu em protegeixes» al «jo no he de sentir el que tu esperes que senti». I és que, com més conscients siguem dels nostres sentiments més autèntics, més assumirem que tots som vulnerables. I que l’empatia ens fa forts i més lliures.

A través de 50 històries de personatges com Cervantes, Abraham, Dalí, Freud, Franco, Madame Bovary o Joan Sales entenem amb claredat quina ha estat l’evolució d’aquesta herència.

Biografia de l'autor

Ramon Riera (Barcelona, 1953) és psiquiatre. Va començar a exercir la professió com a psiquiatre infantil i actualment treballa com a psicoterapeuta d’adults. Als anys noranta va introduir a casa nostra la psicoanàlisi relacional, una branca de la psicoteràpia que té especialment en compte la importància de l’herència emocional en la formació del comportament humà. Actualment és president d’honor de la secció espanyola de l’Associació Internacional de Psicoanàlisi i Psicoteràpia Relacional. És autor del llibre La connexió emocional (2010).