“Hem obert la porta a poder tractar el càncer de pàncrees”

• La doctora ha demostrat la viabilitat d’aplicar la immunoteràpia en un dels tumors de més mal pronòstic, que a més té una incidència en augment

La doctora Macarulla (Barcelona, 1974) és oncòloga mèdica de l’hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de tumors gastrointestinals i endocrins del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia. Acaba de publicar a la revista Nature Medicine un estudi en què demostra que el càncer de pàncrees es pot tractar amb una combinació d’immunoteràpia i quimioteràpia.

Per què és rellevant aquesta descoberta?
És un dels primers estudis que demostren que la immunoteràpia pot ser activa en el càncer de pàncrees. Fins ara, tots els intents que havíem fet per provar aquest tipus de tractament amb tumors de pàncrees havien fracassat. Ara, tot i que hem de ser prudents pel nombre limitat de malalts de l’estudi, hem vist que en utilitzar dues estratègies diferents d’immunoteràpia aconseguim canviar les característiques del voltant del tumor i permetre que la immunoteràpia clàssica funcioni. A més, aquesta estratègia es dona en conjunt amb la quimioteràpia per potenciar aquest efecte i obtenir millors resultats.
Per què és necessària una doble aplicació d’immunoteràpia?
La immunoteràpia clàssica estimula les defenses de l’organisme perquè combatin les cèl·lules tumorals. Però no funcionava perquè al voltant de les cèl·lules tumorals del pàncrees hi ha un ambient molt immunosupressor. Les pròpies cèl·lules del tumor es protegeixen de les defenses del propi cos, creant aquesta zona de silenci. El que fem amb dues estratègies és, primer, amb la més innovadora, trencar aquesta situació de silenci i permetre que hi entrin les cèl·lules inflamatòries del cos i, per tant, que la immunoteràpia clàssica pugui funcionar.
Així han aconseguit allargar l’esperança de vida dels pacients dels 3,3 als 7,8 mesos. El de pàncrees continua sent un dels càncers més agressius i de més mal tractar...
Correcte. Malauradament és un dels càncers en què en els últims anys hem tingut menys avanços en supervivència i hem tingut més estudis en els quals no hem aconseguit demostrar activitat en aquest tumor. Per això cal trobar noves drogues que funcionin contra aquest mal.
Per què costa tant avançar?
Hi ha diversos motius. Un dels principals és que aquest tumors donen símptomes en estadis avançats i és silent en els inicials, de manera que en un 80% o un 85% dels casos es diagnostica ja avançat i no es pot optar a la curació per cirurgia. A banda, la mateixa biologia del tumor el fa molt resistent als tractaments per la presència d’un estroma, una zona molt fibrosa, que dificulta que les teràpies oncològiques arribin al tumor.
Quina incidència té?
El càncer de pàncrees no és un dels tumors que es consideren més presents. A l’Estat espanyol se’n diagnostiquen uns 6.500 casos cada any. Però, malauradament, els últims anys detectem un augment en la incidència i es preveu que en els pròxims deu anys se situï com la segona causa de mort per càncer a Europa, ja que la mortalitat és molt semblant a la incidència. Per tant, és important que hi dediquem molts esforços.
Una investigació n’obre d’altres. Quins són els següents passos que continuaran investigant?
Aquest estudi és important perquè obre la porta a utilitzar la immunoteràpia com a tractament actiu contra el càncer de pàncrees. És un primer pas i hem de continuar investigant amb dades amb més malalts i verificar aquesta via amb grups de control.
Com ha afectat l’emergència de la Covid-19 al tractament dels pacients oncològics?
Ha estat una època especialment dura. Els pacients oncològics han tingut un patiment important per l’angoixa d’haver de venir a l’hospital, per no contagiar-se i pel fet d’haver d’estar confinats a casa. Els hospitals es van dedicar a la Covid-19 i la nostra prioritat era protegir els malalts oncològics. Molts tenen les defenses més baixes i teòricament són més fràgils en cas d’infecció. Ara hem reprès l’activitat i recuperem la normalitat.
Però s’ha tractat tothom que ho ha necessitat?
Els aguts que necessitaven tractament, l’han tingut. Però sí que s’han protegit malats que tenien la malaltia en una situació estable que permetia demorar una mica el tractament.
Amb els serveis aturats, hospitals com ara el seu hauran diagnosticat menys nous tumors. Temen ara un repunt amb estadis més avançats?
En aturar-se les proves diagnòstiques s’han diagnosticat menys casos. I també s’han aturat les cirurgies oncològiques un temps. Com que ara es reactiva tot, és evident que apareixeran més diagnòstics, però esperem que no en fases més avançades.