Si no vigilo...

Ara que ja acceptem que el món ha canviat una mica, o, més ben dit, que viure i treballar a través de la pantalla ja ho veiem com un fet normal, diria que la realitat de les nostres vides s’està esfumant. Si no vigilo, quan em desperto, ja no observo quin temps fa, miro el mòbil i en un instant sé el clima que farà cada hora! Aquella teoria que si els núvols venen d’un lloc determinat o bufa la tramuntana i ens avisen d’un temps determinat, si no estic atent, ni ho contemplo. No cal dir que l’arribada d’un tipus d’ocell vol dir un canvi d’estació. Tinc una tablet que, això, ja m’ho prediu abans que em fixi en l’aparició d’una au determinada.

Ara, si no sé què fer per dinar, en comptes de mirar les receptes antigues que ens han deixat escrites les àvies, si no estic despert, obro l’aplicació corresponent i sense pensar vaig escoltant el que em dicta l’aparell electrònic amb una fe cega. I si tinc un problema a l’ordinador, per control remot, m’ho solucionaran des de molt lluny!

Quan trobo un bolet, ni l’admiro, faig una foto i l’envio! És a dir, si no vigilo, la meva realitat problemàtica no existirà. Només viuré la virtual.

O sigui, que si no vigilo puc acabar insensible a la meva pura realitat!

Llançà (Alt Empordà)