Ajuts denegats

Confiats com som per naturalesa, tendim a creure’ns els grans anuncis i a no llegir-ne la lletra petita. Aquesta, però, serà la que ens enfonsarà. Les administracions –les d’aquí i les d’allà– han d’inflar pit en les situacions excepcionals i fer-nos veure –creure– que són al nostre costat en els pitjors moments. En aquests temps de pandèmies, però també abans, s’omplen el pap amb la promesa d’uns ajuts que, un cop llegida la lletra petita, resulta que per una cosa o per una altra no poden ser per a nosaltres; en quedem a fora. Alguns exemples. Un: fa tres setmanes que el govern espanyol va aprovar un decret amb mesures de suport al sector cultural que possibilitava l’accés extraordinari a la prestació de desocupació per part dels artistes. La realitat ha demostrat que l’accés a aquesta prestació és en molts casos impossible, perquè, tal com ja ha denunciat l’Acadèmia Catalana de la Música, el decret estableix que s’ha d’estar inscrit en el règim general en el moment de presentar la sol·licitud, o haver-ho estat en els darrers quinze dies, “cosa impossible quan els artistes fa ja dos mesos que estan inactius”, o bé ”trobar-se en situació d’alta assimilada quan aquest procediment s’ha de sol·licitar en el primer trimestre de l’any d’acord amb el que estableix l’article 249 de la llei general de la Seguretat Social”. Un segon exemple anterior a la Covid-19: la Generalitat aprova uns ajuts als pagesos afectats per l’incendi de la Ribera d’Ebre però resulta que per obtenir-los has de contractar una assegurança, el cost de la qual és en molts casos superior a l’import que rebríem. Tres: la llei de la dependència, amb uns recursos per finançar-la que no arriben a tots els que n’haurien de ser clars beneficiaris. N’hi ha i n’hi haurà molts més de grans anuncis de paquets de mesures que són crucials, però que no acabaran arribant de forma efectiva a tothom qui els necessita. Per una cosa o per una altra, ens seran denegats. No complim els requisits? O estan entelats pel fum?