Orgull americà

by
https://www.elpuntavui.cat/imatges/59/39/alta/780_0008_5939602_d41a9a6398b88e845cfbc5e9b1a73e12.jpg
Orgull americà ..
https://www.elpuntavui.cat/imatges/59/39/alta/780_0008_5939601_c6dcb6913babb7867576592b8e3b116c.jpg
El coet Falcon 9 de SpaceX, amb la càpsula Dragon, a la famosa plataforma de llançament 39-A de cap Canaveral, ara fa uns dies, durant una prova de motors. A la foto petita, els astronautes Bob Behnken i Doug Hurley, que seran els primers a sortir de sòl americà des de l’any 2011, en direcció a l’estació espacial internacional EFE / NASA / BILL INGALLS.

A Gattaca (1997), la pel·lícula distòpica d’Andrew Niccol en què els viatges a l’espai són a l’ordre del dia, el protagonista, Ethan Hawke, que frisa per pujar en una de les naus, contempla embadalit com els coets s’enlairen. És un dels grans espectacles de la cursa espacial que, des dels anys seixanta, havia aplegat milions de persones a les costes de Florida. Des de les platges, els parcs o des del mateix Kennedy Space Center, el públic observava com els immensos coets s’enfilaven cap al cel, resant perquè l’operació sortís bé i els astronautes, primer en les diminutes càpsules a la punta de l’artefacte i, més tard, en els grans transbordadors, enganxats als grans dipòsits de combustible, arribessin a l’òrbita sense problemes.

Des del 2011, però, quan la NASA va suprimir el programa dels transbordadors, des de cap Canaveral només s’han enlairat coets amb satèl·lits. L’espectacle és igualment atractiu, però sense astronautes es perd l’emoció de l’enlairament, i l’Space Coast havia deixat de rebre molts turistes.

Tot això està a punt de canviar a partir d’aquest dimecres al vespre, quan, si el temps acompanya, un coet amb astronautes tornarà a enlairar-se des de la famosa plataforma 39-A del centre espacial.

L’operació ha estat batejada per la NASA com Launch America (Enlaira’t, Amèrica), una manera de mostrar que l’orgull americà, que va fer que fos el primer país a portar un home a la Lluna, es manté intacte en la cursa espacial, i més en aquests mesos en què el país ha estat durament colpejat per la pandèmia. Una manera de superar, també, el fet que, durant tots aquests anys, la NASA hagi hagut de portar astronautes a l’espai amb coets russos, el gran competidor en la cursa espacial durant la guerra freda.

Curiosament, el coet que portarà Robert Behnken i Douglas Hurley, els dos astronautes de la missió, no ha estat noliejat per la NASA, sinó arrendat a la companyia SpaceX, del magnat Elon Musk, propietari dels cotxes elèctrics Tesla i impulsor d’altres projectes innovadors.

El coet és un Falcon 9 –el nom fa referència al mític Falcó Mil·lenari de la sèrie Star Wars–, que ha estat provat amb èxit en els últims mesos i que incorpora, com en els inicis dels viatges espacials, una càpsula a la punta, anomenada Dragon, on van els dos astronautes.

Un cop a l’espai, la càpsula viatjarà tota sola fins a l’estació internacional, on es connectarà al cap de poques hores. Pel que fa a bona part del coet, aterrarà verticalment a la Terra de nou, com ja ha provat SpaceX amb èxit diverses vegades.

Per a la missió, els dos astronautes i els tècnics que els assisteixen han hagut de seguir una quarantena molt estricta per evitar que portin el coronavirus a l’estació internacional.

L’externalització dels serveis de llançament i de l’operació a l’espai de la NASA implica dues empreses més, a part de SpaceX. Es tracta de Blue Origin, del magnat d’Amazon Jeff Bezos, i Dynetics. Totes tres ja treballen per portar de nou l’home a la Lluna el 2024 i a Mart aquesta dècada.

L’enlairament, en directe pel web de la NASA

El llançament del Falcon 9 amb la càpsula Dragon al capdamunt es pot seguir en directe al web de la NASA nasa.gov/live avui a partir de les 20.15 h, amb tots els preparatius de l’operació. L’enlairament del coet està previst a les 16.33 h, hora de Florida; les 22.33 h, hora catalana, si és que no hi ha problemes meteorològics. El web de la NASA és, des de fa molts anys, un dels més complets de la xarxa i s’hi pot trobar tota l’actualitat i viatjar també per l’espai.