Un oasi efímer a la natura

• Estudi ·
• Experts que estudien l’efecte que ha tingut el confinament humà sobre la natura coincideixen a destacar les oportunitats que comporta
• Les imatges que ens deixa no han de quedar en anècdotes, sinó que han de servir de motor per a un canvi de model que eviti més pandèmies

La natura ha deixat d’estar confinada en el moment en què els humans han quedat atrapats a les cases, arran de la declaració d’emergència. Les comarques gironines en són un molt bon exemple. Al llarg d’aquests dos mesos, s’han donat imatges insòlites: dofins i taurons a prop de la platja; cabirols per la llera de l’Onyar, mentre buscaven nous territoris; voltors a Figueres, i ocells nidificant en llocs poc habituals, entre altres. A més, s’ha produït un esclat sense precedents de vegetació urbana, arraconada per l’ús de pesticides als parcs i jardins municipals. Mentrestant, al riu Tordera –informa Jordi Ferrer–, el creixement de la desembocadura al gener pel temporal Glòria, sumat al confinament, ha afavorit que espècies d’ocells que estan en perill d’extinció hagin tornat, com ara el corriol petit (Charadrius dubius), segons explica el biogeògraf Arnau Tolrà.

Aquesta és una imatge que caldrà estudiar amb atenció, especialment pel que fa a la rapidesa en la recuperació d’hàbitats. En aquest sentit, cal tenir en compte que aquesta eclosió ha estat beneficiada per una primavera plujosa, amb grans aportacions d’aigua, principalment a les zones del prelitoral i litoral, segons explica Aleix Serra, tècnic del Servei Meteorològic de Catalunya. Amb tot, no ha plogut igual a tot arreu, perquè curiosament la zona del Pirineu en quedaria al marge. Serra recorda que durant la primavera del 2018 ja va ploure per sobre del que seria normal.

Moment de valoracions

A les portes que les comarques gironines passin els pròxims dies a la fase 2 del desconfinament, Pere Pons, doctor en biologia per la Universitat de París 6 i professor agregat de la Universitat de Girona (UdG), es mostra prudent a l’hora de fer valoracions i opina que encara és aviat per poder mesurar l’impacte. Pons creu que el confinament ha estat molt breu –pràcticament no ha arribat als dos mesos– per provocar canvis importants i perllongats: “S’ha notat especialment en el comportament dels ocells, que han tornat a cantar a primera hora i a última hora del dia, o a les zones verdes urbanes i privades, amb una vegetació que ha crescut sense herbicides i el que comporta per a la fauna associada, com ara insectes.”

“L’instint aventurer de molts animals s’ha manifestat”, explica Jordi Sargatal, ornitòleg i naturalista. Moltes espècies, davant la manca d’activitat humana, segons Sargatal, “s’han atrevit a travessar zones que fins ara tenien vetades i buscar nous territoris, com és el cas del cabirol que es va veure per la llera de l’Onyar”. Una aturada que també ha beneficiat els rèptils. L’abril és el pitjor mes pel que fa a atropellaments d’amfibis, explica Eudald Pujol, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia, que creu que el confinament s’hi ha ajustat a la perfecció per evitar-ne.

Si la primavera ha esclatat aquest 2020 amb força a les comarques del litoral i prelitoral, és evident que ha tingut una gran incidència en la vegetació. Parcs i jardins municipals i privats, en deixar de ser atesos, i marges sense segar, han estat aprofitats ràpidament per herbes i plantes consideres ordinàries per obrir-se pas, en baixar el tractament amb herbicides. Mònica López, naturalista de Sterna, que ha fet un estudi a Sant Feliu de Guíxols, reclama que es prenguin mesures i “amb una adequada gestió” s’integrin “aquestes plantes, o la majoria, al paisatge per no tenir la necessitat de plantar altres espècies per decorar l’espai públic”.

“Aquesta gran diversitat ha afavorit els invertebrats”, assenyala Ponç Feliu, biòleg i director del Consorci del Ter. Però Feliu vol anar més enllà i es mostra sorprès de la rapidesa amb què la natura ha recuperat espais: “Sabíem que passaria, però ens pensàvem que aniria més lent, que duraria un temps, en el qual s’anirien adaptant. Però ha passat en poques setmanes. Moltes plantes del verd urbà han pogut completar el seu cicle, així com ocells que arribaven de l’Àfrica, com el papamosques, que han nidificat en llocs poc habituals.” Si bé és cert que als aiguamolls de l’Empordà s’ha redescobert el tritó verd, un amfibi que no es localitzava a la zona des de feia més de vint anys, el seu director, Sergi Ramos, remarca que és degut a la primavera humida, que també ha afavorit la presència d’ocells, més que no pas al confinament. Amb tot, Ramos sí que opina que els animals s’han confiat ràpidament i han aprofitat per explorar: “Ara ja veig molts més animals atropellats, ocells que han fet els nius en llocs on tornem els humans i que ara s’hauran de reajustar”, explica, i adverteix: “Com hem pogut veure, la natura funciona perfectament sense nosaltres.”

Les lliçons comencen a ser clares. Per Temi Vives, biòleg, filòsof i professor honorífic de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Natura Sterna, es té l’oportunitat de fer una gran reflexió per primera vegada en la història: “Gràcies a la pandèmia, estem presenciant un gran experiment científic a escala mundial. Cap profeta, sigui religiós, científic o polític, ni cap institució s’hauria atrevit a predir ni a proposar un experiment d’aquestes característiques: reduir simultàniament i de manera significativa l’impacte de l’activitat de l’home en tot el planeta.”

Tots coincideixen que la Covid-19 ha estat una lliçó. “Hem passat brutalment a tenir clar que en el fons formem part de la implacable selecció natural i no d’una selecció tècnica com fins ara, que imposàvem a la natura nosaltres com a espècie aparentment dominant”, sentencia Jordi Sargatal.

“O canviem de model o hi haurà més crisis”

J.Trillas

Josep Lloret, biòleg marí i pesquer de la UdG i director de la Càtedra Oceans i Salut Humana, creu que el confinament ens ha aportat imatges inèdites però ha deixat sobre la taula un advertiment sobre què pot passar en un futur proper.

I ara?
Hem d’aprendre la lliçó i actuar. En cas contrari, cal que ens preparem per a properes pandèmies i altres efectes que vindran associats, per exemple, al canvi climàtic. Fixem-nos en el pangolí, la causa més probable de la transmissió als humans d’aquest virus. Estem parlant d’un animal que fa cent anys vivia aïllat dels humans i només l’explotaven petits grups, també aïllats. Ara arriba als mercats xinesos, passa a la cadena alimentària humana i es fa servir per a la medicina tradicional xinesa, que no té cap efecte científic demostrat. Tots aquests virus que estaven aïllats en una selva aïllada arriben a tot el món. El motiu? És aquesta necessitat d’explotar fins a l’última espècia de l’últim ecosistema protegit la que ens porta a patir aquestes conseqüències. Això s’ha de canviar.
Quins serien aquests canvis?
No explotar-ho tot i el que es faci, explotar-ho bé. Aquest canvi de paradigma és complicat quan estem parlant de milions de consumidors, en soc conscient. El coronavirus ens ha de servir de lliçó, ens ha d’obrir els ulls i fer-nos veure que no podem continuar amb aquest sistema intensiu d’explotació i d’utilització dels ecosistemes en general.
Què pot passar si no en fem cas?
Aquesta serà la primera crisi de moltes que experts ja han anunciat. Milers de virus que estan en llocs aïllats ens poden afectar. Ara, amb l’explotació dels recursos, la desforestació, el turisme massiu, la curiositat i comercialització de les espècies més exòtiques, i que van en augment, juntament amb el canvi climàtic, tenim l’obligació d’actuar i fer-ho bé.