Tranquil, Pedro, és la Guàrdia Civil

Fa anys es deia que el model policial espanyol era semblant al de França, amb la Gendarmeria, com a cos militar desplegada a zones rurals, i la Policía Nacional a les ciutats. Però la lluita contra ETA, amb la proximitat al País Basc del camp i la ciutat, va legitimar que la Guàrdia Civil acabés desplegant el seus serveis d’informació i els seus dispositius no només a les ciutats d’Euskadi, sinó de tot l’Estat, i es donaven, en la lluita antiterrorista i també en àmbits com el narcotràfic, reiterades interferències i duplicitats. I actualment la Policía i la Guàrdia Civil poden tenir diferents infiltrats a la mateixa mesquita o al mateix pavelló d’una presó. I una judicatura totalment conservadora ha adjudicat cada vegada més les tasques de policia judicial de causes importants al cos armat, ignorant la Policía Nacional. El fet que la investigació de l’1 d’Octubre fos tasca de la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil n’és un exemple. L’intent frustrat de la Policía Nacional d’entrar a la seu de la CUP el 20 de setembre del 2017 va ser la manera de dir “nosaltres també existim”. I com vam veure en el judici del procés, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, a qui es va adjudicar la coordinació del dispositiu de l’1-O, va créixer com un implacable salvador de la pàtria. I De los Cobos va ser nomenat cap de la Guàrdia Civil a Madrid.

Fa dos mesos, la jutgessa Carmen Rodríguez Mendel, filla i germana de guàrdies civils, va adjudicar a la Guàrdia Civil la investigació de la denúncia interposada per un particular contra el govern espanyol per haver autoritzat les manifestacions del 8-M. I sigui pel contingut d’aquesta investigació farcida amb notícies del gens fiable OK Diario i de dades sembla incorrectes, sigui també per altres raons, el ministre Grande-Marlaska va destituir dilluns Pérez de los Cobos per pèrdua de confiança. Destitució que va provocar ahir la dimissió del número dos de la Guàrdia Civil, el general Laurentino Ceña, que ha rebut aplaudiments i suports de la dreta i ultradreta política i mediàtica. Als que tenim una edat ens queda el record, d’aquell “Jordi, tranquil, que és la Guàrdia Civil” que Joan Carles I hauria dit a Jordi Pujol la nit del 23-F. Ara el que intranquil·litza és, precisament, que s’hagi trencat la confiança entre el govern i la cúpula d’aquest cos.