Què passa a Catalunya?

Qui sap què passa a Catalunya som nosaltres.” Així de contundent es manifestava la consellera de Salut, Alba Vergés, dissabte passat, per replicar les afirmacions del director de Coordinació d’Alertes i Emergències de l’Estat espanyol, Fernando Simón, que un dia abans va apuntar un possible repunt i una certa preocupació per una regió concreta en l’evolució de l’epidèmia a Catalunya. Vergés va desafiar Simón i va negar que hi hagués cap rebrot. També va etzibar que no calia que Simón digués res, que ells ja saben què passa a Catalunya. El conseller d’Interior, Miquel Buch, també es va apuntar el mateix dia a la rèplica demanant rigor al tècnic del ministeri. Doncs bé, dilluns vam començar la setmana amb xifres anormals que, ara sí, feien oficial un repunt en els contagis a la regió de Lleida, concretament els detectats en empreses alimentàries –Simón ja havia apuntat un escorxador com a focus del problema–. La gestió de tota aquesta informació se suma a un escandalós ball de xifres que s’ofereix diàriament per part d’ambdues administracions, amb l’afegit de notes ambigües i vagues sobre el desconfinament. Dos mesos i mig després de l’inici de la crisi i amb la dosi de prudència esgotada, aquests espectacles resulten preocupants perquè la desconfiança és tan gran que el més real que ara troba el ciutadà és la barra de bar que li han instal·lat en una terrassa.