https://www.elpuntavui.cat/imatges/59/40/alta/780_0008_5940064_2a24abb4dccc32b11964d35a3db88e48.jpg
L’ensenyament en carreres amb una important activitat de pràctiques i laboratoris és més difícil d’adaptar al marc virtual EFE.

Aules en transformació

by

Les autoritats acadèmiques de tot Europa estudien com reprendre el curs universitari després de la pausa atípica d’aquest estiu, un cop superada –se suposa– la fase més crítica de la pandèmia. En la majoria de països, el tercer trimestre s’ha tancat com s’ha pogut desplaçant les classes i els exàmens cap a formats virtuals. El curs s’acabarà en les pròximes setmanes, però el que preocupa ara és com iniciar el següent sense saber quina situació sanitària prevaldrà al continent.

La Universitat de Cambridge ha estat l’última a moure fitxa a Anglaterra. La setmana passada va anunciar que, pel curs 2020/21, les classes s’impartiran a través de la xarxa i que només hi haurà ensenyament presencial en casos molt comptats, amb grups molt reduïts de persones i sempre que es pugui garantir el compliment de les mesures de distanciament físic. La decisió, segons va afirmar la institució en un comunicat, es va prendre per tal de poder planificar el nou any acadèmic, de manera que es podria modificar si canvien també les mesures dictades per les autoritats sanitàries. Triant l’educació en línia, Cambridge s’afegeix a la Universitat de Manchester i a part del grup Russell (que formen els 24 millors centres universitaris del Regne Unit), que també han apostat per les aules virtuals a partir de la pròxima tardor.

Amb tot, no només preocupa la incertesa en termes sanitaris, sinó també la més que probable caiguda dels ingressos de les universitats, tant de les que es nodreixen d’alumnat estranger (per a graus i postgraus) com de les que admeten principalment alumnes del país que, a causa de l’impacte econòmic de la Covid-19, podrien tenir dificultats per continuar pagant les taxes. En aquest sentit, les autoritats han advertit que als estudiants, a Anglaterra, se’ls ha d’informar amb “absoluta claredat” de com es faran les classes el curs vinent, ja que els centres poden continuar cobrant els mateixos imports encara que l’ensenyament sigui tot en línia. També avisen contra enganys com ara fer publicitat d’“experiència de campus” si no hi ha ensenyament presencial. La situació futura també amoïna a França, on s’ha suspès l’examen de final de batxillerat i on ja s’ha engegat el procés de selecció per entrar a la universitat.

“La tornada és un enorme maldecap per a nosaltres”, explicava a Le Monde Aurore Chaigneau, degana de la Facultat de Dret a Nanterre. “No tenim cap instrucció clara del ministeri, cal organitzar reunions de manera urgent.” Entre els dubtes més estesos hi ha el nombre d’alumnes que s’autoritzarà a anar a classe respectant les distàncies de seguretat, però també quina alternativa es trobarà en facultats amb important activitat experimental i de laboratori, com ara en la majoria de carreres científiques.

Tampoc hi ha unanimitat, entre el professorat, sobre si les activitats lectives s’han de traspassar totes a internet o s’ha de combinar la xarxa amb un reducte de classes presencials. “M’hi nego, és un sense sentit pedagògic”, afirma a Le Monde Julien Boudon, degà de la Facultat de Dret de Reims. “Que deixin de vendre’ns aquest ensenyament que en diuen híbrid com una solució; és un engany motivat per consideracions pressupostàries, cal trobar altres solucions. Per què no ajornar la tornada fins que s’esvaeixin els dubtes?

3
estats europeus
figuren entre els cinc primers del rànquing mundial d’universitats amb més acollida d’estudiants estrangers: el Regne Unit, Alemanya i França, segons EducPros.