La segregació racial, clau en la crisi a les residències dels EUA

Les instal·lacions amb més afroamericans i llatins han patit més covid-19 que els centres amb més residents blancs

Als afores de Baltimore, els treballadors d’una residència d’avis asseguren que els van donar impermeables per protegir-se i evitar contagiar-se. Vint-i-set empleats de la instal·lació, on la majoria de residents són afroamericans, han donat positiu per coronavirus. Un dels molts avis afroamericans d’una residència de gent gran a Belleville (Illinois) va morir a l’abril amb clars símptomes de coronavirus, però la seva neboda es queixa que mai no li van fer la prova del covid-19. A l’est de Los Angeles, un membre del personal d’una altra residència, on la majoria d’avis són d’origen llatí i també hi ha hagut un brot, declara que els van donar ulleres de natació com a protecció mentre intentaven aconseguir material professional. Explica que posteriorment va donar positiu per coronavirus.

La pandèmia del coronavirus ha arrasat les llars de gent gran dels Estats Units: ha afectat els treballadors, ha causat estralls entre els residents i ha contribuït a almenys el 20% dels morts per covid-19 del país. L’impacte s’ha notat a les ciutats i als suburbis, a les instal·lacions grans i petites, a les cases més humils i també a les més luxoses.

Però el covid-19 ha sigut especialment virulent amb els afroamericans i els llatins. Les residències de gent gran on aquests grups constitueixen una part important dels residents -sense que importi la ubicació, ni la mida, ni la qualificació governamental- han tingut el doble de probabilitats de quedar afectades pel coronavirus que els centres on la població és aclaparadorament blanca.

Més del 60% de les llars de gent gran on com a mínim la quarta part dels residents són afroamericans o llatins han registrat almenys un cas de coronavirus, segons mostra una anàlisi del New York Times. Aquesta xifra és el doble de la taxa detectada en residències on els afroamericans i llatins constitueixen menys del 5% dels residents. I a les residències un sol cas sovint condueix a un grapat de casos i després a un brot en tota regla.

Segregació en tots els fronts

Les residències de persones grans dels Estats Units, igual que moltes de les seves escoles, esglésies i barris, estan en bona part segregades. Les que atenen principalment població afroamericana i llatina acostumen a rebre menys estrelles en les qualificacions governamentals. Aquestes residències, a més, acostumen a acollir molts més residents i a estar ubicades en zones urbanes, on hi ha més factors de risc de contagi. Malgrat això, la disparitat dels brots detectats en residències amb més residents llatins i afroamericans presenta trets confusos que els experts diuen que són difícils d’explicar.

La raça i l’ètnia de les persones que vivien en una residència d’avis ha servit com a indicador de si havia sigut afectada pel covid-19. Però l’anàlisi del New York Time s ha comprovat que el sistema de qualificació de cinc estrelles del govern federal, sovint utilitzat per jutjar la qualitat d’aquests centres, no ho era. Fins i tot les residències amb població majoritàriament negra i llatina amb qualificacions altes eren més propenses a veure’s afectades pel coronavirus que no pas les residències amb població blanca amb valoracions baixes.

Als Estats Units, el coronavirus ha infectat i matat gent no blanca en ràtios desproporcionadament altes, segons mostren les dades. El sector de l’atenció a les persones grans assegura que el que passa dins les residències és, en gran mesura, un reflex de les circumstàncies que es desenvolupen fora dels seus murs.

“Normalment el que passa amb la població en general té un reflex a les instal·lacions d’atenció de llarga durada a les persones”, assegura el doctor David Gifford, responsable mèdic de l’Associació Nord-americana de Salut, que representa el sector. Les residències que són en comunitats que han sigut un punt calent del virus tenen més possibilitats de patir un brot, especialment si es tracta de grans instal·lacions amb molts treballadors que entren i surten.

Les residències petites, normalment amb un desproporcionat nombre de residents blancs, tendeixen a tenir menys brots que les grans residències i les instal·lacions en zones urbanes tenen més brots que les situades en zones residencials o rurals.

Però l’anàlisi del Times demostra que el factor de la segregació racial es manté fins i tot després de tenir en compte altres elements, com la mida de les residències, la taxa d’infecció de la zona, la densitat de població del barri o quants residents disposaven d’assegurança mèdica.

L’anàlisi, que abasta els 22 estats més afectats de què es disposa de dades i el districte de Colúmbia, representa una instantània en el temps que podria canviar a mesura que avanci la crisi. Basant-se en les dades recollides fins al 16 de maig, l’anàlisi no ha pogut determinar si hi ha una disparitat en els índexs d’infecció o mort entre els residents blancs i els residents llatins o negres dins d’una residència, perquè no hi havia prou dades.

D’acord amb les dades federals, aproximadament 1,3 milions de persones viuen en residències per a gent gran. Al voltant del 80% dels residents són identificats com a blancs pels administradors de les residències.

Molt abans de la pandèmia hi havia desigualtats entre residències. Les que tenien més residents negres i llatins tenien una puntuació pitjor en les mètriques de qualitat que la majoria de les residències on viu més població blanca. A més, eren les que més sancions havien rebut per violacions greus de les normatives.

A escala nacional, almenys 106.000 persones han estat malaltes de coronavirus en més de 4.000 residències, que no inclouen centres de vida autònoma, comunitats de jubilats i altres centres d’atenció de llarga durada. Gairebé 19.000 persones han mort, però es calcula que aquesta xifra és molt inferior a la real. S’han vist afectats tot tipus de cases de cura, incloses les que tenen la majoria de residents blancs.

A Maryland, el 80% de les llars de les residències amb alts índexs de població negra i llatina han sigut afectades pel coronavirus, el doble que el nombre de residències amb majoria de residents blancs.

Inquietud sobre la cura

En algunes instal·lacions amb brots de coronavirus la inquietud sobre la cura que es tenia dels residents va aparèixer molt abans de la irrupció del coronavirus. A la residència Bria de Belleville, al sud d’Illinois, hi ha hagut almenys 22 casos i dues morts. Es tracta d’una de les més de 300 residències de l’estat on s’ha detectat el virus. Bria, on molts residents són negres, té una qualificació global d’una estrella, la més baixa que atorga el govern federal.

Juanita Willis cuidava el seu oncle Ralph Wellmaker, que vivia en aquesta residència des de l’estiu passat. Willis assegura que estava preocupada per les condicions d’higiene de les instal·lacions i pel personal. Defineix el tracte rebut com a “simplement horrible”.

Willis, infermera d’un centre mèdic de Saint Louis, encara no està segura de si el seu tiet va tenir o no coronavirus. L’últim cop que el va visitar va ser a principis de març, poc abans que les visites deixessin d’estar permeses. A mitjans d’abril va rebre una trucada d’una treballadora social d’un hospital que li va preguntar sobre els detalls del funeral del seu oncle. Era la primera notícia que rebia de la seva mort, que havia tingut lloc dos dies abans, segons va saber després. El certificat de defunció assenyalava com a causa de la mort una aturada cardíaca, però els registres mostren que mai se li va fer cap test de coronavirus. “És terrible. Crec que un cop detectat el primer cas haurien d’haver fet tests a tots els residents”, assegura.