Les biblioteques escolars temen el seu "desmantellament" després de la pandèmia

El sector pregunta al conseller quins plans té perquè aquests espais puguin oferir el seu servei

"El motiu de la carta és manifestar la nostra preocupació per la situació actual de les biblioteques de les escoles i instituts a Catalunya, que s'ha vist agreujada per la possibilitat que, arran de la crisi sanitària del covid-19, es desmantellin definitivament". Així comença la carta que el sector ha enviat al conseller d'Educació, Josep Bargalló, alarmades perquè poden quedar en res si el curs que ve acaben convertint-se en aules convencionals per la necessitat de desdoblar grups.

La missiva a la qual ha tingut accés l'ARA va signada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, l'Associació de Mestres Rosa Sensat, el Grup de Treball de Biblioteques Escolars del COBDC, Bibliomèdia (àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya) i la Fundació Jaume Bofill, i arriba després que Bargalló digués que les escoles hauran de buscar tots els espais disponibles perquè el curs que ve hi haurà d'haver la meitat d'alumnes a les aules. En aquest sentit, li pregunten quines són les mesures previstes pel departament perquè les biblioteques escolars "puguin dur a terme, amb bones condicions, les funcions que els són pròpies" després de la crisi sanitària, i asseguren que comptar amb una "bona xarxa de biblioteques escolars amb un elevat component digital i amb uns serveis centrals ben dotats de personal" hauria permès a alumnes, famílies i professorat adaptar-se millor a la docència virtual. 

"No és un problema econòmic, sinó de polítiques i prioritats"

Si això no s'ha produït asseguren que no és "un problema econòmic, sinó de polítiques i prioritats", i posen l'exemple de Galícia, que tot i la crisi econòmica s'ha convertit en el "referent" del sector a l'Estat fent de les biblioteques escolars "el motor del canvi educatiu" als centres. En canvi, retreuen al Govern la "manca d'una política" per al sector i la "indefinició" del programa Puntedu, que des del 2010 no ha obert cap convocatòria i que, diuen, "no sembla tenir objectius a curt ni a llarg termini". 

"Ens preocupa que tot el que s'ha fet en aquest àmbit, des de l'inici del programa el 2004 fins a l'actualitat, amb la implicació de moltes persones d'àmbits professionals diversos que han impulsat les biblioteques des de dins i fora dels centres educatius, reverteixi per manca de suport per part de l'administració", diuen a la carta. Segons diuen, dos de cada 10 centres educatius a Catalunya encara no tenen biblioteca, cosa que incompleix la llei d'educació de Catalunya. 

Aquesta mancança, diuen, perjudica l'aprenentatge dels alumnes. "Ens preocupa també que el departament ignori la incidència positiva de les biblioteques escolars en la millora dels aprenentatges i en l'adquisició de competències lectores, informatives i mediàtiques imprescindibles per a encarar amb èxit el futur com a ciutadans", sentencien, i afirmen que perquè els infants i joves "tinguin un ensenyament de qualitat, que garanteixi un accés igualitari als recursos, i que sigui comparable al que reben els seus coetanis europeus" cal "necessàriament un bon funcionament de les biblioteques escolars".