Camina que caminaràs

Com diu el refranyer, “si vols viure sa, com més gran et facis més hauràs de caminar”. Sortir a córrer està sobrevalorat i les curses maratonianes, encara més. El mite dels 42 quilòmetres ha causat moltes morts sobtades i prematures. El més plausible és que el soldat de Marató matés el cavall que el duia, per sobreesforç, i hagués d’acabar el trajecte fins a Atenes corrent. El cor dels humans, i dels mamífers en general –excepte els felins–, no està preparat per sotmetre’s, sense risc, a grans esforços físics sostinguts. Els guepards poden córrer a 110 km/h durant 500 metres a causa de la peculiar estructura coronària dels fèlids, que fa més resistents llurs estructures cardíaques a la manca d’oxigen (d’aquí venen les set vides del gat). L’esport més econòmic i saludable que existeix és caminar. Rellegeixo Joan Puig i Ferreter (Camins de França, 1934): “Quin gaudi més intens, caminar perquè sí, per gust, per voluptat. És una joia, un plaer, i pot esdevenir una passió...” També Thoreau, que ens diu que caminar és una activitat reflexiva i espiritual, encara que sigui del tot física.

Gualta (Baix Empordà)