Contraseña pionera

Quan la tardor del 1988 Contraseña va publicar el seu primer disc, Prefiero la noche, en aquest diari, llavors encara Punt Diari, es va remarcar que era “el primer grup de rock and roll de les comarques gironines que grava un elapé”, amb l’únic precedent dels progressius Atila en els anys setanta. El disc de Contraseña es va avançar en unes setmanes al debut de Sangtraït i en un mesos al de Sopa de Cabra, dos discos que van marcar el principi del nou moviment conegut com rock català. Tenint en compte que el Reviure d’Atila va sortir el 1978, sorprèn que durant tota una dècada cap grup gironí de rock gravés un disc de llarga durada: la pertinaç sequera. Els que més s’hi van apropar van ser els Rockson de Cardoner, Cuco Lisicic i Martín Rodríguez, que el 1984 van publicar Herederos del rock, un maxisingle amb quatre temes.

És fàcil deduir, pel seu nom i el títol en castellà del seu disc, que Contraseña no feia ‘rock català’, però hi havia també distàncies estilístiques: la música de Contraseña, sense pretensions de puresa, bevia més en les fonts del rock’n’roll i el rockabilly. El grup es va formar la nit de Sant Joan del 1987 i tres dels seus membres treballaven a Telefónica: un d’ells, el madrileny Javier Pérez, veu, guitarra i compositor, va venir a Girona justament per motius laborals –una destinació provisional es va convertir en una estada de 10 anys–, i quan va arribar aquí ja tenia un currículum important en diversos grups, sobretot Los Faraones, la seva banda durant quatre dècades, que continua activa. A YouTube es pot trobar un vídeo de Los Faraones tocant Prefiero la noche , un dels temes de Contraseña que més van sonar a la ràdio, juntament amb No cambiará mi suerte i Lentamente. És difícil seguir el rastre del disc de Contraseña, editat en vinil pel segell Utopía Batusi –valencià, com l’estudi on el van gravar– i absent a les plataformes digitals.

La formació de Contraseña es completava amb el gironí Jordi Batallé (bateria), els celranencs Jaume Cornet (baix) i Sisu Argüelles (saxòfon) i el guitarra solista Nando Perea, procedent de Jaén. La presentació oficial de Prefiero la noche va tenir lloc el 2 de desembre del 1988 a La Sala del Cel i durant dos o tres anys el grup va tocar força per tot l’Estat. Va tenir una segona etapa, sense Cornet ni Argüelles i amb Paco Pérez com a baixista, fins que es va dissoldre, el 1993. Al marge de Javi Pérez, només Batallé, que procedia de Tripijoc, ha continuat tocant, primera amb Zitzània i, des de fa una pila d’anys, amb Els Berros de la Cort .