Un crèdit atorgat, però factura a factura

El bar restaurant Saó és una empresa familiar que, quan hi ha molta feina, ocupa tres germans i les seves parelles, a més de quatre treballadors contractats. Amb la crisi pel coronavirus, els propietaris han hagut de fer un ERTO que afecta els quatre empleats i han optat per demanar un crèdit per cobrir tants dies sense ingressos.

Xavier Arnijas, un dels propietaris del negoci familiar, és client de Banc Sabadell des de fa temps i, segons explica, va pensar que precisament per això i pel fet que l’empresa sempre ha estat solvent li facilitarien la petició d’un crèdit ICO: “Teníem un crèdit que renovàvem cada any i, com que el 10 de maig ens vencia l’actual, vam optar per demanar un crèdit ICO, amb la sorpresa que la primera oferta que ens van fer implicava uns interessos d’un 7%.” En vista d’aquesta situació, Arnijas va demanar assessorament a la Cecot i, després de moltes negociacions, va aconseguir que el banc s’avenís a acceptar i a atorgar-li un crèdit ICO amb un 1,9% d’interès.

La sorpresa ha estat, però, que els diners del crèdit no han arribat, tot i que, en teoria, ja el té atorgat: “Ara, cada vegada que haig de pagar una factura, ho envio al banc, que ho autoritza i fa la transferència, m’ho comunica i jo aviso el proveïdor que ja ha cobrat. És una situació surrealista, però em diuen que, de moment, ho haig de fer així.” Aquesta setmana, el Saó torna a ser obert, amb les terrasses adequades a les noves normes i amb poc personal, però amb moltes ganes d’oferir el servei de sempre: “Crec que es pot dir que tenim una funció social. El primer dia ens va venir un senyor gran, emocionat, a fer el cafè, i ens va explicar que havia estat tots aquests mesos sense poder parlar amb ningú. Al barri hi ha moltes ganes d’obrir i és bo que els veïns vegin que estem actius, nosaltres, les carnisseries i altres tipus de negocis, que necessitem poder arrencar el més aviat possible”, conclou Arnijas.

Han fet un contracte de préstec amb un particular

C.RIBAS

La Carola Alegre i el seu germà són propietaris d’Eloi Alegre SL i de la marca Arbenués, especialitzada en artesania i producte personalitzat per a empreses del sector turístic. Fora de temporada turística, són ells dos treballant, i així els va trobar la crisi quan va començar. Amb totes les comandes aturades i sense previsió de negoci, van haver de retornar tots els rebuts i van decidir sol·licitar un crèdit ICO a la Caixa d’Enginyers, de la qual són clients des de fa molts anys: “Per al crèdit ICO, ens van demanar fins i tot l’ADN, en un moment que era molt complicat aconseguir els papers. I ens van dir que l’interès seria del 2,75%, molt per sobre del que havíem llegit que seria. Els demanàvem 10.000 euros i ho vam rebaixar a 6.000, però ni així no ens el van donar.” Finalment, un particular els ha deixat els diners: “Una amiga s’ha ofert a deixar-nos els diners, sense interessos, i hem fet un contracte formal.” Ara depenen d’unes poques comandes que els arriben de França i esperen que el sector turístic pugui arrencar aviat.

Han decidit finançar les reparacions als clients

C.RIBAS

L’Esther Ruiz i l’Óscar Moreno, propietaris del Taller El Palet de Terrassa, ofereixen als seus clients la possibilitat de finançar les reparacions i pagar-les quan els sigui possible: “És una cadena de favors i també una manera que tenim d’assegurar el client i de saber que ell, si té el vehicle per poder treballar, més endavant ens podrà pagar i tots avançarem”, explica l’Esther. Al taller de mecànica, planxa i pintura hi treballaven dues persones en qualitat d’autònoms i tres assalariats, un dels quals va entrar en un ERTO i els altres dos van fer mitja jornada fins al 30 de març. L’Óscar i l’Esther van seguir al local però sense feina, ja que no podien avançar perquè no hi havia clients. Els han concedit un crèdit ICO al Banc Sabadell, però els termes amb què els hi han concedit són molt diferents, assegura l’Esther, del que s’ha dit que serien: “És amb un interès d’un 3% i amb 300 euros de comissió d’obertura. Tot el que havien dit era mentida, però necessitem el crèdit per tirar endavant”, lamenta.

L’única solució és tancar el local definitivament

C.RIBAS

Durant els primers dies de la crisi, el Mark va rebre una trucada de la seva gestora del Banc Sabadell per informar-lo que estava previst que el govern posés en marxa els crèdits ICO. A l’abril, el Mark va tornar a contactar amb l’entitat per interessar-se pels crèdits i es va trobar una informació que no tenia res a veure amb la que li havien explicat feia unes setmanes: “Oferien un 3,5% d’interès, amb una comissió d’obertura i una comissió de tancament. Res a veure amb l’1 o 1,5 de què havien parlat anteriorment. L’explicació que em van donar va ser que el banc no estava acollit al conveni de Thomas Cook.” El Mark va comprovar que aquesta informació no era certa i, després de moltes queixes, el van redirigir al director. Però els problemes no van acabar aquí: “Pretenien que calculéssim un crèdit fins al juny, quan la realitat era que nosaltres no podríem tornar a la normalitat fins ben entrat el setembre”, recorda el Mark. Al principi van demanar entre 50.000 i 60.000 euros, però ho van haver d’anar rebaixant fins a 30.000. I van seguir els ensurts: “Tot i que en teoria el govern avala el 80% del crèdit –explica el propietari del local–, encara ens exigien un avalador amb solvència contrastada que cobrís la resta. Això ja era impossible”, s’exclama.

El Mark i l’Elena han decidit tancar el local definitivament, amb molta pena, perquè, tot i que els principis van ser difícils, el desembre del 2019 i el gener del 2020 havien estat bons. Per sort, tenen altres professions cada un d’ells i podran tirar endavant. Però pel tipus de local que regentaven, que era una cafeteria cocteleria, creuen que és impossible seguir pagant el lloguer i altres despeses mentre esperen una normalitat que els permeti fer les paus. “Estem tranquils perquè, després de tot, tenim la sort que no ens hem endeutat.”