Una nova normalitat per a les cerimònies religioses

• Les misses dominicals ja han tornat a la Cerdanya i al Ripollès, mentre que a la resta de la demarcació es reprendran aquesta setmana
• Funerals, casaments, comunions i batejos, més endavant

Els tres bisbats de la demarcació de Girona (Girona, Vic i Urgell) s’han hagut d’adaptar a les conseqüències de la pandèmia, especialment pel que fa a les celebracions als temples. Des de fa uns dies, part de les parròquies de les comarques gironines van recuperant el pols, però en un escenari molt diferent del de fa dos mesos.

Diòcesis d’Urgell i Vic

Després de sis setmanes amb les esglésies tancades, les parròquies del Ripollès (aquesta comarca forma part dels bisbats d’ Urgell i de Vic ) avui fa una setmana van reprendre les celebracions litúrgiques presencials, coincidint amb l’entrada a la fase 1 del desconfinament a la regió sanitària de Girona. Les parròquies de la Cerdanya (adscrites al bisbat d’Urgell) ja havien reobert les esglésies set dies abans, quan la seva regió sanitària (Alt Pirineu i Aran) va accedir a la fase 1. Fonts dels dos bisbats asseguren que la desescalada s’ha anat aplicant sense problemes, gràcies en bona part a l’actitud responsable dels fidels.

Girona, a poc a poc

En canvi, a la diòcesi de Girona , que és la més extensa de la demarcació (i abasta també el Maresme), no s’han reprès encara les misses dominicals (les més concorregudes), sinó que esperaran al cap de setmana que ve. Entre setmana sí que s’han recuperat les misses en algunes parròquies, perquè de dilluns a divendres no hi ha gaires fidels i és més fàcil aplicar les mesures de seguretat. A la ciutat de Girona, és el cas del Mercadal, el Cor de Maria i Palau-sacosta.

La prudència –expliquen des del bisbat– té a veure tant amb la seguretat dels fidels com amb la dels preveres, la majoria dels quals són grans i, per tant, estan especialment exposats a la malaltia. Fins ara, no s’ha lamentat cap defunció a causa de la Covid-19 entre els preveres de la diòcesi gironina.

Si bé els pròxims dissabte i diumenge es recuperarà molta normalitat, no serà així a tota la diòcesi. “Les característiques de la nostra diòcesi, tant pel que fa al territori com a les persones, marquen la diferència”, explica el vicari episcopal i arxipreste del Montgrí-la Bisbal, Joan Maria Amich, que hi afegeix: “Estem treballant en la progressivitat: de mica en mica, anirem adequant les esglésies en funció de les possibilitats. No les obrirem totes de cop. Segons la normativa que es vagi establint per a cadascuna de les fases i les possibilitats de les persones, es prendran les decisions sobre aquesta obertura progressiva.”

Funerals, casaments...

Els funerals, de moment, no es reprendran. El bisbat està estudiant la manera de tornar a la normalitat en aquestes cerimònies i celebrar les que han quedat pendents. En tot cas, es descarta, però, que sigui a curt termini.

Quant a comunions, casaments i baptismes, no es preveu que se’n puguin celebrar fins ben entrat l’estiu. No hi ha una directriu genèrica per a tota la diòcesi, sinó que es deixarà que sigui cada parròquia la que decideixi quan i com reprèn l’administració d’aquests sagraments.

Canvi d’hàbits

Com en la resta de situacions en què es concentra gent, les celebracions litúrgiques a partir d’ara estan sotmeses a una sèrie de mesures de seguretat. A més de dur posada la mascareta, cal distanciar-se 1,5 metres de la resta de la gent. Com que l’aforament està limitat a un terç (fins que no s’arribi a la fase 3), es pot donar el cas que els fidels que arriben tard als temples més petits en quedin fora. A les naus no hi ha material imprès (tipus cançoner), hi ha disponible gel hidroalcohòlic per a les mans i s’indica que ni es toquin ni es besin les imatges (de fet, en força llocs les han protegit). El gest de la pau no es pot fer amb contacte físic i la comunió es dona a la mà, sense guants. D’altra banda, no es passa la col·lecta durant la missa, sinó que les donacions es fan a la sortida.

LES FRASES

De mica en mica anirem adequant les esglésies, en funció de les possibilitatsJoan Maria Amich
VICARI EPISCOPAL DEL BISBAT DE GIRONA

Podríem reobrir les mesquites, però amb unes mesures que ho farien massa complicatMamadou Salou
COMUNITAT MUSULMANA SENEGALESA DE SALT

A la pantalla

Com que no es podien obrir els temples, per Setmana Santa els bisbats van recórrer a la retransmissió en directe de les celebracions, a través dels respectius canals de YouTube. L’experiència, insòlita, va tenir prou audiència perquè, en el cas de la diòcesi de Girona, les retransmissions s’hagin mantingut per a les misses dominicals de la catedral, així com d’uns pocs temples més. Les misses dels monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses (bisbat de Vic) també es continuen retransmetent.

Les mesquites i alguns temples sikhs es mantindran tancats un temps

R. Estéban

De la mateixa manera que els catòlics van haver de renunciar a la Setmana Santa presencial, arran del confinament els musulmans han hagut de celebrar el ramadà en unes condicions insòlites, lluny de les mesquites. El dia 12 de març van tancar els temples i, des d’aleshores, totes les cerimònies s’estan fent individualment, a casa. “Ha estat dur, perquè durant el ramadà [que ha finalitzat aquest cap de setmana] la nostra fe es viu de manera més intensa i és quan les mesquites s’omplen més”, explica Mamadou Salou, de la comunitat Diama Bhouria del Senegal, a Salt. A banda de les oracions habituals, durant el ramadà hi ha celebracions assenyalades, de les quals han hagut de prescindir. Tampoc van poder fer les xerrades preparatòries habituals. A través de mitjans telemàtics, els dirigents espirituals han pogut aconsellar lectures per a aquests dies. Aquesta situació seguirà una temporada, perquè, malgrat que l’entrada a la fase 1 del desconfinament permetia que els llocs d’oració comuna tornessin a obrir les portes la setmana passada, s’ha decidit esperar fins a fases posteriors, possiblement fins que cessi l’estat d’alarma. “Podríem reprendre l’activitat a les mesquites, però amb una sèrie de mesures de seguretat que ho farien massa complicat”, afirma Salou. La de la seva comunitat és una mesquita de les petites i aquesta circumstància ajuda a prendre la decisió, però també s’ajorna la reobertura de les més grans, com la de Torre Mirona, a Salt mateix, i les d’altres municipis de la demarcació.

El cas dels sikhs

Els que professen la religió sikh no tenen una directriu única pel que fa a la reobertura dels temples, sinó que cada comunitat decideix què farà. A Olot, on hi ha la comunitat més gran de fidels de la demarcació, amb més de 1.800, no pensen tornar a obrir el seu temple del barri del Morrot fins que no s’entri a la fase 2. “Volem ser prudents; volem evitar que hi hagi cap problema per haver-nos precipitat”, manifesta un portaveu d’aquesta comunitat garrotxina, Gursewap Singh. Per contra, a Santa Coloma de Farners (on viuen uns 400 sikhs) han reobert el seu recinte religiós aquest cap de setmana. “Apliquem totes les mesures de seguretat necessàries i l’aforament l’hem limitat a menys de 100 persones”, assegura Baljit Singh, un dels dirigents.