No és això, Sra. agent, no és això

Tarda assolellada a Sarrià. En ple confinament, les dues àvies es veuen. Les cames –i el cos– no aguanten gaire i els bancs que va posar l’Ajuntament són un reclam de primavera. S’hi asseuen. Un cotxe dels municipals s’hi atura. Una agent els diu –sense gaire empatia– que no poden ser allà. Potser té raó. Sorpresa, no entendre res, una mica de decepció. De ben petites els van ensenyar a creure i és el que fan. Marxen. Demà hauran d’explicar-se històries del confinament a casa. Els queda un regust amarg d’aquesta tarda de primavera. Sort que el seu banc els fa recordar moments inoblidables d’històries maques. Demà potser em preguntaran: “Què vol dir empatia, Sra. agent?” Els diré que és saber posar-se en el lloc dels altres. I si és gent gran, millor.

Bordils (Gironès)