Emocions contraposades

Les emocions són els sentiments expressats com a reacció a una idea, un fet o un record i que generen un estat d’ànim més o menys intens. Serveixen per atendre i entendre el nostre entorn per respondre-hi de forma adaptativa. Es donen des dels primers dies de vida en forma de mirades, somriures i imitacions. Aquestes primeres reaccions de base innata permeten i estimulen les primeres relacions, facilitant la supervivència, i seran clau en les nostres relacions socials futures. No són pròpiament comunicatives perquè estan mancades d’un element clau, la intencionalitat, procés complex que apareixerà progressivament al final del primer any de vida. Són emocions no apreses, innates, programades genèticament i s’activen just després de néixer amb els primers contactes físics gràcies a la relació directa que s’estableix amb l’alimentació, els sons de la parla i altres estímuls sensorials percebuts. Un altre grup d’emocions s’activen en senyal d’alerta a determinats estímuls percebuts, que avisen dels perills que apareixen i orienten en la protecció, entesa aquesta com a mecanisme bàsic de supervivència. Aquestes emocions tenen una funció adaptativa i cultural, i no només ens serveixen per interpretar el món que ens envolta sinó també per actuar-hi en conseqüència. Hi ha, però, tot un conjunt d’experiències, convertides en aprenentatges que modulen i eduquen les emocions. La majoria de les emocions que experimentem tenen una base social en la seva construcció. Som animals socials en la mesura que podem transmetre emocions i que podem interpretar les dels altres. És la intel·ligència emocional que va popularitzar el psicòleg Daniel Goleman el 1995. En tota aquesta crisi hem viscut escenes en què ens hem emocionat fàcilment i hem empatitzat amb les emocions dels altres. Però no totes les emocions són positives, com l’alegria i el plaer; n’hi ha de negatives com la por o la tristesa intenses. Ens alegrem de retrobar-nos amb la família, a través d’una trobada virtual o real, hem aplaudit a les vuit del vespre els que han treballat per nosaltres, però alhora hem tingut també por de sortir al carrer, de contagiar-nos i ens hem entristit per la desaparició de moltes persones més o menys properes. També ens enfadem al veure persones irresponsables que no segueixen les recomanacions de seguretat establertes. Són emocions contraposades, funcionals, que conviuen permanentment amb nosaltres.

I tot això ve a compte perquè la informació insuficient i contradictòria genera emocions negatives. La lentitud i ambigüitat en la presa de decisions polítiques, la manca d’uns recursos promesos que no han arribat o ho han fet tard i malament, les recomanacions “contra natura” que no contemplen la realitat de la persona en la seva condició social, preocupen i, en conseqüència, generen emocions negatives. Ens preocupa el discurs polític allunyat del llenguatge ciutadà, la falta d’empatia dels principals responsables polítics quan amenacen els ciutadans dels incompliments de mesures ambigües que no es poden controlar. Els efectes de les decisions preses en la salut mental dels més vulnerables, a mitjà i llarg termini, ja estan presents en forma de regressions, desordres socioafectius, trastorns de la comunicació i, en general, amb l’increment de diverses patologies mentals. Aquests fets tindran conseqüències sobre els governs municipals, autonòmics i estatals. Sense voluntat, mirada llarga i cintura política, no hi ha futur.