Coordinació municipal necessària

Si tot va bé i tot el Principat ja és a la fase 3 de la desescalada a principis d’estiu, com es preveu, podria passar que, si algú vol anar a la platja a Lloret, hi hagi d’anar en una de les franges que l’Ajuntament vol habilitar, per a gent gran, famílies o adults sense nens; però que en una altra població hagi d’estar empadronat i en alguna altra, respectar unes franges horàries. I que, si vol anar a Tossa, hagi de sotmetre’s a un control de temperatura, encara que cap dels municipis que hagi creuat per arribar-hi li ho hagi exigit. De la mateixa manera, depenent del municipi on es visqui, els impostos municipals estan congelats, s’han passat tots al setembre o s’han repartit a partir del juliol de manera diferent del que era el calendari inicial. O, també depenent del municipi on es visqui, ja pots entrar a la sorra de la platja, pots aparcar a la zona blava sense pagar o estàs pensant a quin casal d’estiu podries apuntar el fill o ja els dones per perduts i pots fer ús de tots els parcs de la teva ciutat, o no.

És una obvietat que els municipis han de tenir autonomia local, ja que són els que coneixen millor les seves realitats, però també que seria absurd demanar que es cuidi el turisme de proximitat i obligar els catalans a sortir de casa amb un mapa per saber què es pot fer en cada municipi i que això sigui diferent del que pot fer al del costat. La situació és nova i d’una alta complexitat però seria desitjable que les entitats municipalistes, amb l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya al capdavant, i els organismes competents de la Generalitat, o dels consells comarcals en les comarques menys poblades, elaboressin una espècie de guia perquè la ciutadania no tingués la sensació de desori.