"Rubí no vol ser la ciutat amb més abocadors de Catalunya"

Veïns i entitats es mobilitzen per aturar l’obertura d’un tercer abocador al municipi

Catalunya té 95 abocadors i un miler de municipis. Cap d’ells té més de dos abocadors, però Rubí podria ser l’excepció. L’obertura de Can Balasc, el tercer dipòsit de residus a la ciutat, és imminent després que la Generalitat hagi donat llum verda a l’autorització ambiental necessària i que l’Ajuntament del municipi estigui a punt de donar-los la llicència d’activitat. Per això, veïns i entitats del municipi estan en peu de guerra per evitar que obri portes: “Rubí no vol ser la ciutat amb més abocadors de Catalunya”, exclama Montse Rousse, la portaveu de la Plataforma Rubí Sense Abocadors.

Fa més de 20 anys que l’entitat lidera el setge contra els abocadors a la ciutat vallesana, que des de fa temps ja compta amb un dipòsit de terra i runa anomenat Can Canyadell i amb un altre de residus no perillosos: Can Carreras. De fet, aquest abocador va arribar fa quatre anys al límit de la seva capacitat i la Generalitat el va tancar en comprovar que l’empresa responsable, TMA Grupo Sánchez, havia sobrepassat en 78.000 tones els residus permesos. També ha estat l’únic abocador català investigat per Europa. La companyia és la mateixa que ara lluita per obrir Can Balasc. Rousse alerta que hi volen fer “un segon Can Carreras mentre a l’altre encara hi aboquen residus”.

Els tràmits per posar en marxa el tercer abocador es remunten al 1994 i en tot aquest temps han passat pels jutjats diverses vegades. De fet hi ha tres sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que n’avalen l’obertura. Però, segons Rousse, cap té en compte la realitat urbanística de la zona, ja que des de la primera sentència fins ara s’han instal·lat una escola i un CAP a menys d’un quilòmetre del futur abocador. A més, segons explica, l’empresa ha modificat el projecte inicial. De residus inerts ha passat a voler acollir residus no perillosos, un canvi que els permetria abocar-hi un centenar de residus més que abans. També s’ha incrementat la vida útil del dipòsit de vuit a 14 anys, i la capacitat de residus ha passat de ser d’un milió de metres cúbics a 2,5 milions: “És un escàndol per a la salut”.

L’activista mediambiental coneix bé les molèsties de tenir un abocador a prop de casa després de viure a tocar de Can Carreras: “Hi ha males olors les 24 hores del dia, pots tenir problemes respiratoris i també irritacions a la pell”. A més, segons diu, l’exposició a aquests efectes encara és més perjudicial quan es pateixen de manera continuada, i sobretot si es té en compte que van més enllà de la vida útil de l’abocador. “La descomposició d’un abocador dura més de 30 anys”, alerta.

Preocupació a l’escola més propera

El futur dipòsit de residus també preocupa l’Escola Rivo Rubeo, la més propera a Can Balasc i amb més de 450 alumnes. Va obrir portes el 2006, enmig del litigi amb l’empresa. “Som en aquesta zona perquè Generalitat i Ajuntament ens hi van posar i ara se n’han de fer responsables. No volem un abocador a prop d’on creixen criatures”, argumenta Marina Llonch, directora del centre. Reconeix que el tema de l’abocador és conversa habitual entre alumnes, famílies i mestres de l’escola, que demanen a les administracions aturar els tràmits. En paraules de Llonch: “És obvi que els residus han d’anar a parar a algun lloc, però no cal que sigui Rubí, si ja té dos abocadors, ni tampoc a prop d’un centre escolar”. De fet, la directora explica que els mateixos infants han traslladat la seva preocupació a l’aula i que el centre fins i tot va organitzar el curs passat una sortida a l’abocador per saber com era: “Molts van quedar impactats en adonar-se que hi viuen tan a prop”, reconeix. Llonch tem que l’obertura de Can Balasc faci disminuir les preinscripcions al centre: “Ja hem començat a notar canvis”.

Per això aquest divendres famílies, alumnes i mestres de l’escola s'han mobilitzat al costat d’altres veïns del municipi i d’integrants de la plataforma contrària a l’abocador per aturar el projecte. Els manifestants han acabat a la seu de l’empresa responsable del dipòsit amb crits contra la seva gestió.

L’empresa al·lega que respecta la legalitat

En declaracions a l’ARA, el gerent de l’empresa, Andreu Sánchez, creu que “tothom s’ha precipitat” i al·lega que TMA Grupo Sánchez respecta la legalitat: “Si no ho féssim ja seríem a la presó”. Per això confia que els tràmits segueixin el seu curs i que l’abocador pugui obrir immediatament. “Hem tingut massa obstacles en el camí i obrir és el nostre dret com a empresa propietària”, diu. 

Sánchez també desmenteix haver modificat el projecte inicial i argumenta que si la capacitat de residus permesos ha canviat és perquè “la normativa és diferent”. Els contraris a l’abocador, però, remarquen que la nova normativa és anterior a la primera sentència i que, per tant, aquesta modificació no és vàlida. De fet, la plataforma avança que si l’abocador obre portes esgotaran totes les vies administratives i que fins i tot es plantegen denunciar el departament de Territori i Sostenibilitat per “presumpta prevaricació” en donar-los l’autorització ambiental.