La presidenta del Parlament andalús defensa "captar" empreses catalanes molestes pel Procés

Marta Bosquet (Cs) apel·la als emprenedors "desemparats" per la "incertesa" econòmica del Procés

La presidenta del Parlament d'Andalusia, Marta Bosquet (Cs), ha defensat aquest divendres que la delegació que el govern andalús vol obrir a Barcelona ha de servir per "captar" les empreses catalanes que se sentin "desemparades" davant el "desafiament independentista".

Bosquet, que ha assegurat que la seva proposta no busca la "confrontació" sinó que suposa una "via de col·laboració", ha recordat que a Catalunya hi viuen molts andalusos i que les dues comunitats estan unides per "molts vincles". És necessari, ha dit, "informar dels camins i els tràmits" que poden seguir les empreses preocupades per la "incertesa" econòmica que, assegura, porta associada el Procés. Cal "obrir les portes d'Andalusia pels vincles que ens uneixen", ha sostingut. Bosquet, això sí, ha descartat que la política de captació estigui basada en subvencions. 

La dirigent andalusa, convidada pel grup parlamentari de Ciutadans, ha lamentat que el seu homòleg català, Roger Torrent, no l'hagi volgut rebre a la cambra catalana al·legant "motius d'agenda". Per la "lleialtat institucional" entre presidents de Parlaments autonòmics, li hauria agradat tenir una trobada, "encara que fos breu". En efecte, fonts de Presidència del Parlament han confirmat que no han pogut atendre la visita, anunciada dimarts, perquè Torrent ja tenia compromisos. Tot i això, la portaveu del partit taronja al Parlament, Lorena Roldán, ho ha qualificat de "lamentable" i Bosquet ha convidat el republicà a visitar el Parlament andalús quan vulgui. 

D'altra banda, Roldán ha confirmat que encara no han iniciat els contactes amb el PP per començar a negociar una possible coalició electoral a les pròximes eleccions catalanes. És més urgent, ha sostingut la dirigent taronja, centrar-se en les converses al País Basc i Galícia davant la imminència dels seus comicis. Roldán ha apel·lat, davant les reticències d'alguns barons populars, al "sentit d'estat" per arribar a un acord "generós" que eviti "governs nacionalistes" a aquestes dues comunitats, però també a Catalunya.