Chufo Lloréns, rei de l'anècdota

L'autor barceloní, de 88 anys, publica la novel·la històrica 'El destí dels herois'

Amb 84 anys, Chufo Lloréns va ser capaç de "quedar embarassat" d'una nova novel·la que li ha costat quatre anys de "gestació", i això que acabava de publicar La llei dels justos, una mirada a la Barcelona modernista que sumava més de 1.100 pàgines. "Hi va haver gent que es va mosquejar amb mi per l'extensió d'aquella novel·la, i per això vaig pensar que aquesta vegada em moderaria", explica. Ho ha aconseguit, però a mitges: El destí dels herois (Rosa dels vents, 2020) és una novel·la més breu, tot i que supera les 800 pàgines.

"Treballo entre quatre i cinc hores al dia, sempre a la tarda: al matí no valc per a gaire –diu–. Si quan estic dormint tinc alguna idea, em llevo, la dicto a la gravadora i l'endemà l'escric". Lloréns somriu quan se li demana si el fet de posar-se a treballar tard té a veure amb la seva experiència com a empresari del món de l'espectacle: a la dècada dels 70 va provar sort amb la sala de festes El Papagayo i, una mica més endavant, amb la discoteca Don Chufo. Abans d'això, el barceloní havia estat humorista i mànager. Un dels seus acudits feia així: "Había un coronel cuya mujer era muy ligera de cascos, lo llamábamos… sin novedad en la frente..." Li va costar una multa per part del Govern Civil, i li van rebaixar de 2.000 a 500 pessetes perquè va dir que el coronel de qui parlava "era mexicà". "A partir de llavors vaig poder continuar explicant l'acudit, però canviant el coronel per sergent –recorda–. A un coronel no li podien posar les banyes. A un sergent, en canvi, sí". 

Info

La Barcelona modernista cap en 1.100 pàgines

El destí dels herois, vuitena novel·la de Lloréns, és un homenatge a la branca materna de la seva família a través de "quatre personatges amb arestes, els que realment són interessants per a un escriptor". El novel·lista planteja una història ambientada durant les primeres dècades del segle XX. "Hi apareix el París bohemi, el Madrid senyorial i la Primera Guerra Mundial –promet–. El que interessa als lectors no són els grans fets, sinó anècdotes poderoses". L'extensa galeria de personatges, els escenaris europeus i africans i el ritme picat satisfaran els nombrosos acòlits de Lloréns, que de la novel·la Et donaré la terra en va vendre més de 150.000 exemplars l'any 2008.