El Senat dona llum verda a limitar els poders de Trump per declarar la guerra a l'Iran

La iniciativa és simbòlica perquè la Casa Blanca ha anunciat que el president farà servir el veto

El Senat dels Estats Units ha aprovat aquest dijous una resolució que obliga Donald Trump a demanar permís al Congrés abans de donar ordres militars contra l'Iran. La iniciativa ha comptat amb el suport destacat de vuit representants del Partit Republicà i suposa una estirada d'orelles al president pel bombardeig nord-americà en què va morir el general iranià Qassem Soleimani, el gener passat a Bagdag, i que va fer sacsejar la regió pel temor d'un conflicte generalitzat.

La mesura exigiria a Trump no fer servir les tropes dels Estats Units contra l'Iran tret que el Congrés declari la guerra o aprovi una autorització específica per a l'ús de la força militar. La declaració pot quedar en paper mullat perquè la Casa Blanca ha anunciat que pensa recórrer al seu poder de veto, que només es pot anul·lar si hi ha una supermajoria de dos terços al Senat, gairebé impossible d'aconseguir amb la composició actual: 53 dels 100 representats són republicans. La fidelitat entre les files del partit oficialista va quedar clara en la recent votació final de l' impeachment contra Trump, en què només el senador Mitt Romney va votar a favor de tirar-lo endavant.

El senador demòcrata Tim Kaine, autor de la resolució, ha afirmat que pretenia exhibir força i evidenciar que el Congrés vol tenir veu i vot en la decisió del president de desplegar tropes a l'estranger. En la defensa de la iniciativa durant una roda de premsa, també ha assegurat que recollia "la incomoditat dels electors" per la possibilitat d'una hipotètica guerra amb l'Iran. No es tracta, afirmen els defensors de la mesura, de retallar drets al president, sinó de reivindicar la competència consagrada en l'article 1 de la Constitució, segons la qual declarar la guerra depèn del poder legislatiu.

En nom dels vuit senadors republicans que s'han alineat contra Trump, Todd Young ha afirmat que la resolució no s'hauria d'haver votat si el Congrés no hagués intentat "passar la pilota" al president sobre les accions militars, en referència al fracàs de dues iniciatives semblants que es van votar l'any passat . "Hem fet la nostra feina", ha subratllat el republicà.

L'any passat una de les resolucions, que també va comptar amb el suport de republicans crítics amb Trump, va intentar retallar l'ajuda nord-americana a la coalició militar que lidera l'Aràbia Saudita al Iemen. L'altra feia referència a l'Iran. Cap de les dues va comptar amb prou suport per poder tirar endavant.

Crítiques del fiscal

Però el del Senat no és l'únic retret que Trump ha rebut les últimes hores. El fiscal general dels Estats Units, William Barr, un dels seus aliats habituals, ha admès que les crítiques que el president llança diàriament per mitjà del seu compte personal de Twitter li estan fent "impossible" fer la seva feina, i ha avisat que no es deixarà "intimidar o influir per ningú".

El malestar de Barr es produeix arran de la crítica oberta del president a la petició de condemna de la Fiscalia per a Roger Stone, un estret excol·laborador de Trump que ha sigut declarat culpable de set càrrecs per la seva implicació en l'anomenada trama russa.