L’audiovisual infantil en català s’apaga

L’arribada de la plataforma de continguts de Disney fa més evident l’escassetat de continguts en la llengua pròpia

El català té forats negres a la justícia, a l’administració de l’estat i en altres àmbits, però n’hi ha un d’especialment preocupant: el de l’audiovisual i, més concretament, el que va adreçat a infants i joves. La involució en aquest camp els darrers anys és incontestable. Allà on fa uns anys Doraemon, Bola de Drac i altres personatges del Club Super 3 guanyaven espectadors en català de tota condició social ara hi ha un desert. O gairebé: un Club Súper 3 retallat, amb l’audiència sota mínims, alguna iniciativa valuosa com Adolescents.cat i un estol de youtubers que atrauen els nens i joves amb continguts, pràcticament tots, en castellà.

El 24 de març aterrarà a l’Estat espanyol la potent plataforma de continguts de Disney, destinada a competir amb gegants com Netflix i amb un valor afegit respecte d’altres proveïdors de continguts en línia: l’immens catàleg de sèries i pel·lícules infantils i juvenils, que no s’espera que incloguin el català en el menú de llengües.

“Disney serà un monstre que es menjarà moltes coses en un moment en què hi ha l’oferta de continguts doblats al castellà més gran de la història”, alerta el consultor en comunicació Daniel Condeminas, que avisa que, si es vol que l’audiovisual en català recuperi terreny entre els adolescents i els joves, caldrà fer front a plataformes com aquestes amb iniciatives pròpies i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) al capdavant.

Condeminas recorda que el Súper 3 està, a hores d’ara, per darrere d’altres canals com Boing i Clan i, tot i que és conscient que els més joves cada cop veuen menys televisió convencional i més continguts a la xarxa, considera un “error gravíssim” l’eliminació, fa uns anys, del 3xL perquè “va suprimir l’oferta per a adolescents i es va invisibilitzar el canal en barrejar-lo amb el 33”. El consultor en comunicació reclama “inversions i estratègia perquè el Súper 3 sigui una plataforma digital amb totes les ofertes, un accés còmode, intuïtiu, divertit i amb control parental”.

L’historiador i publicista Arnau Rius coincideix amb Condeminas que el constrenyiment del Súper 3 va ser un “error”. “Amb l’eclosió de la TDT, les noves plataformes i la fragmentació de les audiències, pretendre tenir una TV3 imperial ja no és realista”, admet Rius, que reclama, però, una “reconfiguració global” de l’audiovisual en català per al públic infantil i juvenil, tant a la TDT com a internet, “amb TV3 com a canal referencial”. La “milionada” que costa Esport 3 -assenyala Rius- “s’hauria d’invertir en el públic infantil”.

Rius proposa donar un nou impuls al Canal Súper 3 amb mesures com “portar els personatges a les escoles i a YouTube”. “Cal una estratègia nova i contractar gent del camp del màrqueting i gestors de xarxes”. A banda de revifar el Súper 3, Rius veu imprescindible “invertir diners per catalanitzar Youtube” i actuar també en el terreny dels youtubers, on hi ha l’espontaneïtat i frescor que tant agrada als adolescents. “Hem de fer que els youtubers escullin el català perquè els nanos tinguin referents nous per imitar”. “Es podria engegar la moto amb una vintena de youtubers en català”, proposa.

De youtubers en català ja n’hi ha. Plataformes com Youtubers.cat i Valentúbers, nascuda fa poc, fan una tasca incansable en la promoció de nous talents de l’audiovisual en català, però la proporció d’estrelles de Youtube en castellà i, fins i tot, en anglès, és encara aclaparadorament superior.

Per si l’oferta no estava prou desequilibrada, ara apareix Disney i notícies com la inclusió al catàleg de Netflix de les pel·lícules d’animació d’Studio Ghibli sense l’opció del català malgrat que ja hi ha un doblatge fet en aquesta llengua. “Cal legislar per forçar les plataformes a oferir el doblatge en català o la llengua se’ns morirà”, adveteix Rius. “Hem venut Merlí, el millor producte per a adolescents que teníem, per quatre duros i hem deixat que el bilingüitzin”, lamenta. La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya és conscient del problema i, segons ha explicat al Diari de la llengua, està treballant per donar-hi resposta pròximament.

Mentrestant, però, no es pot abaixar la guàrdia. Condeminas avisa que el català té “una oportunitat” amb la transposició de la normativa europea quan s’actualitzi la llei de l’audiovisual al Parlament de Catalunya per “introduir percentatges, requisits i preeminències”. “Cal aprofitar per introduir criteris lingüístics” tant a la llei del Parlament de Catalunya, com en la reforma de la llei general de l’audiovisual estatal (de 2010) que s’ha de fer a les Corts espanyoles. “Hi ha en joc l’oferta en català per a nens i joves”, alerta.