Decepció entre usuaris i professionals per la falta de pressupost en l'atenció primària

Salut ampliarà de 48 a 72 hores el temps d'espera màxim per ser visitat pel metge de capçalera

La sanitat encadena una dècada d'infrafinançament i els primers pressupostos catalans amb cara i ulls des del 2017 no faran màgia: el dèficit financer crònic no s'esvairà a curt termini i encara caldran anys per reanimar un sistema tocat per l'era de les retallades. Amb tot, i després de tres anys amb un marge de maniobra molt limitat i de projectes postergats per falta d'inversió, l'aprovació dels comptes catalans per al 2020 generava expectació entre usuaris i professionals del món de la salut.

El Govern es compromet a destinar-hi 9.789 milions d'euros, prop d'un quart dels recursos públics disponibles. Per tant, es tracta de la partida pressupostària més elevada destinada al món de la salut des del 2010. Malgrat tot, la sensació generalitzada és que les xifres són necessàries però insuficients: no resolen els greus problemes que pateix l'atenció primària, que és l'eix del sistema, ni treuen el peu del coll dels treballadors, però sense aquests pressupostos el sistema col·lapsaria irreversiblement. Acceptar-los a contracor exemplifica la dita popular "Val més un té que dos te'n daré". 

"S'havien d'aprovar sí o sí. No ens podíem permetre prorrogar-los, i darrere hi ha un esforç per millorar la situació crítica que es viu. Però no ens confonguem: són els mateixos pressupostos del 2010", ha valorat la directora de la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat (CUS), Carme Sabater, que ha afegit que amb aquesta inversió "el dia a dia de les persones pràcticament no es veurà millorat". 

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat que la major part del creixement del pressupost, uns 639,8 milions d'euros, es dedicarà a millores per als professionals, com ara més contractacions i més retribucions. L'atenció primària –ha assegurat– incrementarà en 1.400 els llocs de treball estructurals respecte al 2017 i augmentarà les plantilles de treballadors; s'aprovarà un nou decret per garantir l'accessibilitat als metges de capçalera per motius no demorables en menys de 72 hores (no en les 48 hores orientatives actualment i que molt pocs centres compleixen), i es destinaran 20 milions d'euros anuals a reduir les llistes d'espera.

Vergés ha defensat aquest divendres en comissió parlamentària que aquesta partida pressupostària és la que "necessiten el país, la ciutadania i el sistema de salut", i les veus crítiques no han trigat a fer-se sentir: insuficients, poc creïbles o, fins i tot, "desil·lusionants" són algunes de les crítiques que han fet sindicats, associacions professionals i alguns grups parlamentaris –almenys dos, el PSC i el PP, ja han anunciat que presentaran esmenes a la totalitat– sobre algunes de les mesures previstes en el full de ruta. 

"Hi ha una atenció primària desatesa, unes llistes d'espera que no deixen de créixer i professionals que no poden més: aquests pressupostos no hi donen resposta", ha etzibat la diputada socialista Assumpta Escarp. Ella, però també Cs, el PP i la CUP, han lamentat que el Govern i els comuns, el seu soci en l'aprovació dels pressupostos, tinguin una actitud tan triomfalista davant les mancances i limitacions dels càlculs governamentals. 

La portaveu dels comuns en la comissió de salut, Marta Ribas, ha tret pit del suport que la seva formació ha donat a l'executiu: "Si bé no són les polítiques que faríem, serveixen per tancar una època d'austeritat i crisi", ha dit en referència als comptes prorrogats dels últims anys. 

Les despeses, en el punt de mira

Contractacions per a l'atenció primària

El departament de Salut afirma que bona part del 10% d'increment de la despesa servirà per contractar 1.400 professionals nous per a l'atenció primària, l'àmbit més castigat per les retallades, però el Govern no ha aclarit si seran nous contractats o interins que ja treballen a la sanitat pública ni si, en el cas dels metges, hi contribuiran els professionals que assumeixen escreixos, és a dir, que fan hores extra que equivalen a la feina d'altres professionals. 

Metges de Catalunya (MC), el sindicat de facultatius majoritari, ha valorat positivament el desbloqueig de la política pressupostària però ha posat en dubte que es pugui tornar als nivells de despesa precrisi. Una de les reivindicacions estrella del sindicat és la recuperació del personal, però davant l'anunci de la contractació d'aquest miler de professionals per a l'atenció primària ha qualificat d'"exigua" la mesura i ha dit que no es tradueix en una millora real. "Si només comptem la retallada en personal mèdic, la primària ja ha perdut més de 850 efectius en 10 anys", han denunciat en un comunicat.

Primària i serveis comunitaris encara en el mateix sac

Segons el Govern, l'atenció primària s'endú el 21% del pressupost destinat a la provisió de serveis sanitaris, és a dir, uns 1.568 milions d'euros. Des del Fòrum Català de l'Atenció Primària (FoCAP) es reivindica, tot seguint les recomanacions internacionals, que el 25% de la despesa pública en serveis de sanitat es destini a l'atenció primària entesa com a equips d'atenció primària (EAP). "En termes financers, no es pot seguir equiparant l'atenció primària i la comunitària, on s'inclouen serveis d'atenció a la cronicitat o PADES perquè justament aquí és on hi ha la trampa", lamenten fonts del FoCAP, que asseguren que la bossa de diners pesa més perquè s'hi afegeixen serveis, no perquè s'hi destinin més recursos. 

72 hores d'espera per veure el metge de capçalera

"L'ampliació del temps d'espera màxim per poder ser atès pel teu metge, que és el teu dret i que s'ha estat incomplint sistemàticament els últims anys, és una regressió inacceptable", ha denunciat Sabater. El fet que els nous pressupostos de Salut incloguin la creació d'un decret que fixi que les persones que demanin una visita amb el metge de capçalera puguin accedir-hi en un màxim de 72 hores i no en les 48 hores que s'haurien de respectar fins ara és una de les mesures que més indignació han generat.  "No ho acceptarem: aquesta mesura degrada l'atenció sanitària mínima que s'ha de donar als ciutadans", ha sentenciat el diputat per la CUP Vidal Aragonés.