La Fiscalia s'oposa al segon permís penitenciari de Cuixart per la seva "absència de penediment"

Recorda al jutge que el compliment de la quarta part de la condemna no és suficient per atorgar-lo

La Fiscalia de Vigilància Penitenciaria no va entrar en la concessió del primer permís que va permetre al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, sortir per primera vegada de la presó el 16 de gener. Es tractava d'una sortida de 48 hores, un tipus de permís que autoritzen directament les juntes de tractament de les presons, en aquest cas la de Lledoners, i que no passa pels tribunals. Però el ministeri públic hi ha dit la seva a la primera ocasió que ha tingut. La segona sol·licitud que va fer Cuixart era de 72 hores, un permís que ha de comptar amb l'aprovació judicial. La Fiscalia ha demanat al jutge que revoqui la petició. Li recorda que Cuixart no ha assumit la "gravetat" del delicte pel qual va ser condemnat a nou anys de presó i que tampoc se n'ha "penedit".

En el seu escrit presentat al jutjat de vigilància penitenciaria, la Fiscalia recorda al jutge que el fet que Cuixart hagi complert la primera quarta part de la condemna no és "suficient" perquè gaudeixi de permisos. En opinió del ministeri públic, per autoritzar les sortides de la presó, el reglament penitenciari i la llei estableixen altres requisits, entre ells l'"assumpció del penediment" i de la "gravetat del delicte" comès o el fet d'estar realitzant un tractament penitenciari. El dubte és si la Fiscalia mantindrà el mateix criteri amb el permís de 72 hores que també ha sol·licitat Jordi Sànchez.

En un comunicat, Òmnium ha defensat que Cuixart "no s’ha de penedir de res ja que no ha comès cap delicte". Assegura que l'oposició de la Fiscalia al nou permís del president de l'entitat "evidencia que Cuixart és un pres polític en el marc d'una causa eminentment política". "Novament constatem la via repressiva dels poders de l’Estat, que utilitzen la justícia per aplicar venjança", ha denunciat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri. L'entitat considera que l'escrit de la Fiscalia "vulnera" el dret "a la llibertat de moviments i la llibertat d'expressió" de Cuixart.  

Contradiccions

El fiscal de vigilància penitenciaria assegura que l'avaluació de Cuixart feta per la Junta de Tractament de Lledoners presenta dues contradiccions: d'una banda retreu als tècnics que no s'hagin pres més temps per "observar l'evolució de l'intern". D'altra banda, recorda que l'informe psicològic, malgrat posi en valor que "es tracta d'una persona amb valors de civisme, pacifisme des de la seva joventut i que ha estat molt lligat a la doctrina de la no violència", no apunta "en cap cas" que Cuixart s'hagi mostrat disposat a "assumir la gravetat" del delicte pel qual ha estat condemnat i que tampoc ha mostrat cap indici de penediment.

"La percepció de l'intern que els fets realitzats no van ser violents és contraria als fets declarats provats a la sentència condemnatòria", apunta la Fiscalia, que retreu al president d'Òmnium que faci la seva pròpia "interpretació" de la sentència del Procés per quedar-se amb la idea que no va existir cap delicte.

"Ho tornaria a fer"

La Fiscalia també aprofita les pròpies paraules de Cuixart per oposar-se a la concessió del permís penitenciari. En primer lloc, recorda que en el seu últim torn de paraula en el judici del Tribunal Suprem, Cuixart va manifestar que "tot el que vaig fer ho tornaria a fer i no me'n penedeixo". A més la Fiscalia afegeix que aquesta afirmació del president d'Òmnium feta al juny no ha canviat al llarg dels últims mesos ni amb la publicació de la sentència del Procés, perquè Cuixart "ha escrit i publicat" des de la presó un llibre titulat Ho tornarem a fer, "cosa que posa en evidència, sense prejudici de la seva llibertat d'expressió, el seu posicionament en relació al delicte pel qual ha estat condemnat", diu la Fiscalia.

L'escrit de la Fiscalia també recorre en aquest punt a l'informe elaborat pel psicòleg que avalua Cuixart i recorda que el document recull diferents "manifestacions" del president d'Òmnium indicant que "ho tornaria a fer en les mateixes condicions i les mateixes vies". "Difícilment es pot tenir confiança del bon ús del permís quan l'intern no assumeix el delicte", conclou el fiscal.

De fet, el representant del ministeri públic raona que si aquestes manifestacions les hagués realitzat un intern que estigués complint condemna "per un homicidi, una agressió sexual amb penetració o un delicte contra la salut pública" la Junta de tractament "en cap cas" li hauria concedit un permís penitenciari. "En conseqüència, tampoc en aquest supòsit se li ha de concedir el permís", diu el fiscal.