Arrimadas aposta per arribar a acords amb altres forces "constitucionalistes" a Catalunya, el País Basc i Galícia

La portaveu de Cs al Congrés s'obre a la possibilitat de "debatre i decidir" l'assumpte la setmana vinent

La portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, ha apostat aquest divendres per tancar acords "transversals" amb altres forces "constitucionalistes" per concórrer conjuntament a les eleccions a Catalunya, el País Basc i Galícia. 

La formació sempre s'havia negat a aquesta possibilitat a Catalunya, però ja feia un parell de setmanes que fonts internes del partit advertien que aquest posicionament podria canviar. L'avançament electoral anunciat aquesta setmana pel president Quim Torra ha precipitat la decisió. En els últims dies, diversos dirigents de la formació taronja ja havien evitat descartar aquest escenari. Arrimadas ha anunciat aquest migdia en una roda de premsa al Congrés que espera que aquest assumpte es pugui "debatre i decidir" en una reunió de la direcció del partit que tindrà lloc la setmana vinent.

El PP ha reclamat a Cs en múltiples ocasions formar una coalició per unir tot el constitucionalisme dins d'un mateix paraigua. De fet, abans de les eleccions del 10-N, la candidata dels populars per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, es va mostrar predisposada a fer un pas enrere perquè Arrimadas encapçalés una candidatura conjunta del PP i Ciutadans. El partit taronja, però, no va acceptar l'oferta. Avui la portaveu taronja ha afirmat que un possible nom per a aquesta candidatura seria "Millor Units", i descartava així, per tant, la proposta del PP de concórrer sota la plataforma Catalunya Suma. Fonts de les dues formacions expliquen que han mantingut contactes informals per abordar la qüestió, però cap reunió. 

Precisament, la mateixa Álvarez de Toledo ha celebrat l'anunci de Cs després de conèixer-lo i ha dit que, "en el cas de Catalunya, no és només una qüestió d'estat sinó també de dret". En declaracions des de València recollides per l'ACN, Álvarez de Toledo ha assegurat que s'alegra "profundament" que "Ciutadans ara sembli disposat a obrir-se a aquesta operació".

Un tercer actor que podria sumar-se a la iniciativa és la formació de Manuel Valls, tot i que fonts del partit insisteixen que, malgrat que és una possibilitat, per ara el regidor de Barcelona pel Canvi està concentrat en expandir la seva pròpia formació política. Fonts de Cs es mostren obertes a la suma de l'ex primer ministre francès, que dotaria de més transversalitat ideològica la plataforma, mentre que des del PP expliquen que no posarien impediments que s'afegís al projecte. 

Ciutadans és conscient que està en un moment de caiguda lliure, que no va començar el 10-N sinó a les autonòmiques i municipals del 26 de maig, quan la formació ja va començar a perdre múscul. Catalunya és l'últim bastió de la formació taronja, que es manté com a força més votada amb 36 escons al Parlament. Això li dona força negociadora de cara a abordar una coalició o plataforma electoral amb el PP, que només disposa de quatre diputats. No obstant, també pot implicar per al partit taronja perdre les seves sigles, una amenaça per a un partit que, un cop ha perdut pistonada com a abanderat de l'antiindependentisme (amb Vox i el PP de Pablo Casado guanyant terreny en aquest discurs), es troba sotmès a una desorientació ideològica que li ha impedit fins ara desmarcar-se dels seus competidors per la dreta i presentar-se com un projecte diferenciat. Una debilitat a la qual s'ha de sumar la crisi interna que pateix. Aquesta tarda, el sector crític del partit taronja celebra una reunió a Barcelona.

El PP, per la seva banda, ha reclamat aquesta coalició per activa i passiva i ho han fet els dirigents de la formació a Catalunya, però també el mateix Pablo Casado des de l'Estat. Els populars defensen la jugada com una manera d'aglutinar tot el constitucionalisme sota un sol paraigua, però també són conscients que la coalició permetria quedar-se amb el capital polític del partit taronja i, d'aquesta manera, eliminar el rival polític que ha suposat en aquests últims anys i cap al qual van marxar la major part de vots en les últimes eleccions del 21-D. 

SCC demana unitat als partits constitucionalistes

Societat Civil Catalana (SCC) ha afegit pressió a Ciutadans i el PP. El president de l'entitat, Fernando Sánchez Costa, ha demanat que els partits constitucionalistes no es presentin a les pròximes eleccions catalanes "amb vuit marques diferents". De tota manera, ha afirmat que respecta "profundament" l'autonomia de les formacions, ara que Cs s'obre a fer "acords constitucionalistes transversals" per concórrer als comicis. "SCC respecta profundament l'autonomia dels partits. Pensem que no seria bo anar amb vuit marques no independentistes. A partir d'aquí, hi ha moltes possibilitats", ha dit Sánchez Costa en una atenció als mitjans aquest divendres al matí a la seu del PSC –amb qui SCC s'ha reunit prèviament– recollida per l'ACN.