L’economia espanyola creix al ritme més baix des del 2014

El 2019 es tanca amb un augment del 2% per la demanda interna

Les últimes previsions del govern central ja són oficials: l'economia espanyola va créixer un 2% l'any passat, segons ha publicat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, l'últim trimestre de l'any el producte interior brut espanyol (PIB) va avançar un 1,8% respecte al mateix període del 2018 (un 0,5% respecte als tres mesos anteriors). Això representa un augment interanual una dècima inferior al del tercer trimestre del 2019.

En conjunt, aquesta tendència a l'alça es tradueix en un PIB situat en els 1,24 bilions d'euros, i l'esmentat creixement econòmic del 2% el 2019 és el més discret des del 2014, l'any en què es va iniciar la recuperació de l'economia espanyola després de la crisi. Les dades confirmen, doncs, que l'alentiment de l'economia és un fet.

No obstant això, la taxa del 2% del 2019 encara és provisional, tot i que, d'entrada, coincideix amb les estimacions tant del Banc d'Espanya com del Fons Monetari Internacional i supera les de la Comissió Europea, que apuntaven a un creixement una dècima per sota del finalment assolit. 

Segons les dades de l'INE, tres quartes parts del creixement de l'any passat es deuen a la demanda interna i l'altra quarta part a l'externa. Aquest mateix escenari era força diferent l'any anterior, quan la demanda interna suposava 2,6 punts del creixement del PIB i l'externa restava dècimes. En la radiografia del 2019 també s'inclou la remuneració dels assalariats, que va ser un 4,7% superior a la del 2018 en l'últim trimestre de l'any. Aquest increment és conseqüència de l'augment del nombre d'assalariats. De fet, segons el mateix document, l'ocupació de l'economia (és a dir, els llocs de treball equivalents a temps complet) creix un 0,9% respecte a l'any anterior. 

Els serveis i la construcció van ser els dos motors del creixement, amb increments interanuals del 4,1% i del 4,3% el quart trimestre del 2019, respectivament. La indústria –el principal sector exportador espanyol i, especialment, català, juntament amb el turisme– també va créixer, en aquest cas un 3,2%, un percentatge que va ser sis dècimes superior si es mira només la indústria manufacturera. Per contra, l'activitat del sector agrari va patir una caiguda del 2,8%.

Sense pujada extra dels sous públics

L'increment del 2% del PIB espanyol deixa sense efecte una possible pujada addicional dels salaris dels funcionaris de l'Estat. Si finalment es confirma la dada provisional de l'INE, doncs, els treballadors públics només tindran un únic increment del seu salari, també del 2%. 

Ara bé, més enllà d'aquesta pujada de sou, l'executiu i els sindicats van pactar que, en cas que l'economia espanyola creixés a un ritme per sobre del 2%, aquesta expansió econòmica es traslladaria als treballadors amb un segon augment addicional dels sous, amb un mínim del 0,2% si l'economia creixia un 2,1% i un màxim de l'1% si la crescuda del PIB era del 2,5% o més.

Preus més cars que fa un any

L'organisme estadístic ha publicat també aquest divendres les xifres al voltant de la inflació en el primer mes d'aquest 2020. La conclusió, tot i que també avançada, és que els preus són al gener un 1% inferiors als del desembre. Ara bé, s'han elevat un 1,1% si es té en compte la situació un any enrere. L'índex de preus al consum (IPC), doncs, encadena tres mesos seguits d'increments: al novembre va pujar tres dècimes (respecte al 2018), al desembre quatre i al gener una. Aquest 1,1%, a més, està dues dècimes per sobre de la pujada de les pensions, que ha sigut del 0,9%. 

L'electricitat, els aliments i begudes alcohòliques són els productes que més han pujat els preus al gener.