"I la culpa no era meva, ni d'on estava, ni com vestia"... la 'performance' contra la violència masclista arriba a Catalunya

Diversos col·lectius feministes convoquen l'acció a Barcelona, Manresa, Vic i altres municipis catalans. L'acció a l'Arc de Triomf barceloní va ser una de les primeres trobades organitzades, convocada per grups de feministes xilenes. Per contra, la mobilització més viral fins ara ha estat la de Vic, on es va interpretar la cançó en català.

La performance urbana que va néixer entre Valparaiso i Santiago de Xile per denunciar la cultura de la violació ja és un símbol mundial del feminisme. A Catalunya també ha arribat el cant amb coreografia Un Violador en tu camino, creat i promogut pel col·lectiu Las Tesis al continent llatinoamericà en el context de les mobilitzacions xilenes. La setmana passada, un grup de dones feministes, moltes d'elles d'origen xilè, van convocar una trobada a l'Arc de Triomf de Barcelona, i altres municipis catalans han anat replicant la performance al llarg de la darrera setmana.

"Aquest cant neix des d'uns territoris on aquesta violència és més explícita, més taxativa, potent, i en un context de repressió a tota l'Amèrica Llatina. Però aquestes violències són presents a tot arreu", explica l'Angelina Giusto Ampuero, membre del col·lectiu feminista decolonial Katari i xilena d'origen, que va participar de l'acció a Barcelona. Ampuero parla del feminicidi, de la violència masclista, que afecta tant les dones en lluita d'un Xile mobilitzat contra el seu president, Sebastián Piñera, com les dones d'arreu. De fet, part de la lletra és una versió de l'himne dels Carabineros, les forces de l'ordre xilenes, que els assenyala com a una de les peces del sistema patriarcal. "Jo mateixa em vaig haver d'aprendre aquell himne a l'escola!".

Però la violència masclista no és exclusiva d'un sol país. A tall d'exemple, Ampuero recorda la violació que es va denunciar a l'Acampada de Plaça Universitat en el marc de les protestes contra la sentència. L'activista fa valdre el potencial viralitzador de la performance impulsada per Las Tesis: "Es tracta d'un càntic, una dansa, un crit, una acció que promou la cohesió grupal i que és reproduïble. A Europa, el que veig és que posem els nostres cossos amb manifestacions, però que no generem accions grupals que ens vinculin entre nosaltres".

La performance a Barcelona, però, no va tenir el ressò que sí que han tingut altres rèpliques de Un violador en tu camino a altres ciutats catalanes. "Quasi cada dia hi ha accions als carrers de Barcelona. Potser això ha fet que passi més desapercebuda", explica Ampuero, que forma part del moviment feminista de les dones migrades a la ciutat i ho coneix de primera mà. L'acció també va arribar a Manresa, Palma, València, o Vic, on el vídeo de des de la Plaça Major ha corregut a les xarxes com la pólvora:

"En veure l'acció de les Tesis vam flipar tant que vam començar a muntar-ho per fer-ho el 8 de març", explica Sara Blázquez, membre del col·lectiu promotor de la trobada, l'Ortiga Feminista. Blázquez, que també és regidora de Capgirem Vic -on hi ha la CUP- explica que com que la performance es va estendre per ciutats d'arreu del món en qüestió de dies, van decidir no esperar-se i treure-la al carrer el passat cap de setmana, coincidint amb el batibull del Mercat Medieval de Vic. No comptaven, però, amb reunir unes 200 dones en dos dies. "Portàvem 50 fotocòpies de la lletra. Vam acabar fent força curt!".

Una de les anècdotes de la rèplica de Vic és que van fer servir una versió en català de la lletra que, segons explica Blázquez, ja havien difós col·lectius lleidatans que convocaran la performance aquest cap de setmana. "Pensàvem fer-la en català, perquè per a nosaltres com a col·lectiu tenia sentit fer-ho en la nostra llengua", explica. De fet, la lletra de Un violador en tu camino, ha estat traduïda a diversos idiomes, des del francès fins al turc, tot i que el ressò més important per la quantitat de dones que l'han replicat ha estat en castellà, a l'Amèrica Llatina.

En el moment de decidir en quin lloc volien actuar, van acabar anant a la Plaça Major per la força que havien estat capaces de convocar. Allà, explica l'activista vigatana, dues dones xilenes van col·locar les banderes al davant de la filera de feministes a punt per ballar amb els ulls embenats. Més tard, però, també van replicar de nou l'acció al davant de la Catedral de la ciutat: "Tothom sap que Vic és la ciutat dels Sants. Hi ha molta presència de l'església, molta gent conservadora. Sense anar més lluny, el bisbe de Vic fa un parell d'anys va comparar l'avortament al genocidi", motiu pel qual van veure molta força en interpretar la cançó al davant de la institució eclesiàstica.

Blázquez valora que una acció feminista fora de Barcelona hagi tingut tant de ressò, un fet que no és nou d'ara: "A Vic, llevat de les mobilitzacions pels presos polítics i pel Joan Coma [regidor de Capgirem Vic, investigat fa uns anys per "incitar a la sedició], les mobilitzacions que han reunit més gent han estat les dels darrers 8 de març". L'activista també valora que, en aquesta ocasió, s'hagin aplegat dones tan diverses. Fins i tot, algunes regidores de sensibilitats polítiques diferents s'hi van afegir: "Vam veure representants de Junts per Catalunya i de la CUP. Raro, oi? Per a algunes, fins i tot, una mica contradictori".​