Només nou condemnats a més de 9 anys de presó han sigut classificats en tercer grau inicial des de l'any 2001

Dissabte s'exhaureix el termini perquè els presos polítics coneguin la decisió de les presons

Entre els 9 anys de presó de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i els 13 amb què va ser condemnat Oriol Junqueras no hi ha gaires precedents de tercers graus inicials. Dissabte s'esgota el termini perquè les juntes de tractament de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric classifiquin els nou presos polítics –fins al 14 d'octubre en presó preventiva–, i la incògnita és saber si els assignaran el segon grau, en el qual hi ha la majoria dels interns, o directament el tercer. Només nou persones amb penes d'entre 9 i 13 anys han sigut classificades en el tercer grau inicial des de l'any 2001, segons dades de la conselleria de Justícia a les que ha accedit l'ARA.

¿Presó flexible o semillibertat: quines opcions tenen els presos polítics?

La condemna més elevada que no ha impedit un tercer grau inicial –que comporta sortir de la presó durant el dia i només anar-hi a dormir de dilluns a dijous– és de 12 anys. L'any 2008, només cinc mesos després que el Tribunal Suprem declarés ferma la condemna contra quatre agressors sexuals, els Serveis Penitenciaris de la Generalitat van decidir que complien els requisits per obtenir un tercer grau: sense antecedents, mostres de bona conducta durant els cinc mesos que van passar a presó, feina estable i suport social i familiar fora de la presó. I això que alguns dels informes de les juntes de tractament de les presons (Quatre Camins, Can Brians I i Can Brians II) optaven pel segon grau. Aleshores, la decisió va ser recorreguda per la Fiscalia i el jutge de vigilància penitenciària va confirmar tres dels casos i només va revocar un dels tercers graus.

Els fets d'aquell cas es remuntaven a l'any 2001, quan aquestes quatre persones havien vexat i emmanillat un jove de 18 anys en un dels lavabos d'una discoteca de Montornès del Vallès. Tot i no obtenir el tercer grau, un any després el consell de ministres que aleshores presidia José Luis Rodríguez Zapatero va concedir un indult parcial al quart dels condemnats i la pena de presó es va reduir de 12 a 5 anys.

Hi ha cinc persones més que han sigut condemnades a més de 9 anys de presó i que han obtingut un tercer grau inicial. L'any 2005, per exemple, se'n va concedir un per un intent d'homicidi, pel qual el condemnat havia de complir 9 anys i mig de reclusió. En els altres casos, les condemnes havien sigut per delictes contra la salut pública, lesions i un delicte econòmic.

Situació habitual per a condemnes menors

Un cop les juntes de tractament facin el dictamen de classificació dels presos polítics –és individual per a cadascun d'ells–, la decisió recaurà en mans de la Generalitat, a través de la direcció dels Serveis Penitenciaris, que encara tindrà un mes per decidir. Els tècnics del Govern podrien canviar el veredicte, malgrat que, segons el departament de Justícia, això només passa en un 5% dels casos.

Permisos a partir del 2020 i un possible tercer grau al qual s'oposa la Fiscalia: les opcions que s'obren per als presos

El Tribunal Suprem va descartar la petició de la Fiscalia d'impedir que als presos polítics se'ls pogués concedir el tercer grau abans que haguessin complert la meitat de la condemna –fet que passarà, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a partir de l'abril del 2022– i, per tant, no hi ha cap limitació al respecte. Ara bé, només hi ha nou precedents de tercers graus inicials amb penes tan altes, quan, en canvi, són habituals per a les condemnes menors. Segons dades de la Generalitat, cada any hi ha 900 presos que obtenen el tercer grau d'inici, fet que suposa que una de cada tres persones condemnades aconsegueix el règim de semillibertat. De fet, un de cada dos presos acaba arribant al tercer grau abans de complir la meitat de la condemna.

El 100.2, un pas més que el segon grau

A mig camí entre el segon i el tercer grau hi ha l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari. S'aplica en alguns dels casos de presos en segon grau, i l'efecte és a mig camí amb el tercer, ja que els presos poden sortir unes hores cada dia per anar a treballar. Els permisos, que en el segon grau són de 36 dies anuals, no es compten entre aquestes hores de sortida programada encara que siguin diàries.

Sigui quina sigui la classificació inicial dels presos polítics, les juntes de tractament de les presons revisen constantment els casos. El període estàndard per tornar-ho a fer és cada sis mesos, però també hi ha la possibilitat de fer-ho als quatre.