Greta Thunberg no està sola: joves activistes denuncien la crisi climàtica com l'abisme global entre rics i pobres

El magnetisme de l'adolescent sueca dona veu a problemes que transcendeixen el canvi climàtic 

La crisi climàtica com a catalitzador i conseqüència de les desigualtats globals. El canvi climàtic com a símbol de l'abisme que separa el nord del sud, els que manen i els que pateixen. Aquesta és la idea que Greta Thunberg i un grup de joves activistes de diferents punts del món han volgut remarcar aquest dilluns durant la seva intervenció a la cimera COP25 de Madrid.

Una sala plena de periodistes esperava Thunberg, que ja va despertar una expectació fora mida a la seva arribada a la capital espanyola divendres, però ella ha volgut situar-se en un segon pla. "Avui deixarem parlar els altres. La nostra història s'ha repetit una vegada i una altra, i no és la que hem de sentir. És la història de la gent del sud la que ha de ser escoltada. El canvi climàtic global està afectant gent ja, ara mateix", ha dit, abans de cedir la paraula als joves que l'acompanyaven, representants de països que, d'una manera o altra, són a la primera línia de la crisi climàtica. 

El neoliberalisme, el colonialisme, la repressió dels pobles indígenes o la vulneració dels drets humans han sigut els temes que s'han sacsejat dins del còctel apocalíptic del canvi climàtic, que els activistes veuen com la petjada visible en la natura de tots els abusos del Primer Món. La intervenció dels companys de Thunberg, que venien de països tan diversos com les Illes Marshall, Uganda, els Estats Units, les Filipines, Rússia o Xile, ha permès posar sobre la taula de l'atenció mediàtica internacional un reguitzell d'injustícies que només podien arribar-hi a través d'un fenomen de comunicació únic com és el de la jove Greta, que curiosament prové d'un indret privilegiat –Suècia– on aquestes crisis no tenen el mateix impacte.

Els pobles indígenes reclamen un lloc a la primera línia de la lluita contra la desigualtat. Volen que fer sentir la seva veu, una veu "amb coneixement rellevant", com ha dit la mateixa Thunberg, ja que "ells han viscut en equilibri amb la natura durant centenars d'anys". Un grup de joves indígenes de la plataforma Sustain Us  ha precedit els parlaments amb una cançó que semblava reclamar l'atenció del món sobre la mare natura –"El teu cor vol atenció, aquí i ara", cantaven–, i els discursos han acabat amb la plegaria d'un nadiu nord-americà en el seu idioma. Abans una representant de la nació indígena Dakota, també dels Estats Units, ha titllat Washington de "colonialista", i ha tancat la seva intervenció amb el crit d'"Acabem amb el supremacisme blanc!"

Xile, el país on s'havia de celebrar originalment la COP25, també ha tingut veu en l'acte. L'activista Angela Valenzuela ha reivindicat l'esperit de les protestes contra el govern de Sebastián Piñera. "A Xile, el neoliberalisme és un culte a la mort... Els mercats no ens salvaran de la crisi climàtica", ha advertit. Per la seva banda, un jove activista rus ha denunciat l'empresonament dels que al seu país protesten contra el govern, i ha comparat la reacció dels estats davant la crisi climàtica amb la paràlisi de les grans nacions europees en les primeres invasions del nazisme als anys 40. Mentre ells parlaven, les càmeres enfocaven a vegades la mirada de Thunberg, que els legitimava asseguda en silenci al centre de la taula.