Més de quatre dècades de racisme a l'estadi de l'Inter

Els ultres han arribat a dir al seu jugador, Lukaku, que no existeix racisme a Itàlia

En un dels primers partits fora de casa d’aquesta temporada, el davanter belga de l’Inter Romelu Lukaku va rebre insults racistes al camp del Càller. En tornar de Sardenya, el jugador va ser increpat a l’aeroport per radicals del seu propi equip. En lloc de defensar Lukaku, els ultres interistes van explicar amb una carta oberta que a Itàlia no existeix un problema amb al racisme, i que Lukaku havia d’entendre que als estadis de la Serie A està ben vist ajudar el teu equip insultant els futbolistes rivals com sigui. "Denunciant racisme promociones la repressió contra els aficionats", es queixaven els ultres de l’Inter, coneguts per la seva militància d’extrema dreta des de fa dècades.

L’Inter de Milà té un problema amb el racisme, malgrat que els nous propietaris, xinesos, han intentat lluitar contra aquest fenomen sense gaire fortuna, de moment. Ara fa dos anys, el grup xinès Suning va convertir-se en el màxim accionista del club, cosa que va permetre fer un salt de qualitat a un club que històricament havia estat vinculat amb la família Moratti, relacionada amb el món del petroli i que va controlar el club tant els anys 60, quan l’Inter va ser campió d’Europa dos cops, com el 2010, quan va arribar la tercera Champions de la Beneamata, com es coneix el club.

Precisament durant el mandat d’Angelo Moratti els anys 60, van néixer els primers grups organitzats. El tècnic, Helenio Herrera, que havia entrenat el Barça, va proposar a la directiva crear un grup d'aficionats que amb suport del club pogués animar l’equip fora de casa. Així va néixer I Moschettieri, un grup pacífic d’on sorgirien alguns joves que formarien el 1969 el grup Boys, que esdevindria un grup violent en poc temps.

Els grups radicals italians van néixer a finals dels anys 60. El grup més antic era la Fossa dei leoni del Milan, del 1968. El 1969 neixen els ultres Tito Cucchiaroni de la Sampdoria i els Boys de l’Inter. Els anys 70, per primer cop aficionats perden la vida a estadis italians, tot i que inicialment va ser per agressions policials o una bengala, com va passar en el cas de Vincenzo Paparelli, aficionat del Lazio, durant un derbi amb el Roma. El 1984 Stefano Furlan perd la vida durant un Triestina-Udinese pels cops de la policia. Senyals que les autoritats no van escoltar.

A Milà, des de finals dels 70, els ultres de l’Inter i el Milan van convertir el barri de San Babila en un escenari de guerra amb apunyalaments, Molotovs i guerrilla urbana. La ciutat, capital econòmica italiana, no deixava de créixer i milers de joves sense perspectiva de futur es van deixar seduir pels ultres. Ja els anys 60 la ciutat era plena de bandes organitzades violentes, com els Teddy Boys, protagonistes de "Nebulosa", un llibre sobre la violència juvenil a la ciutat. Els anys 70, aquests grups es van fixar en el futbol.

El 1983, els caps dels grups radicals de l'Inter i el Milan van arribar a signar un pacte de no agressió en entendre que seria inevitable veure morts en breu. Els dos líders ultres de l’època, Franco Caravita de l’Inter i Barone Capelli, van arribar a obrir una botiga per vendre roba junts. Ser un ultra va començar a ser un negoci, tot i que aquells anys també van néixer nous grups destinats a fer-se amb el poder els anys 90. El 1984 neix el grup Viking, format per skinheads dels barris del nord de la ciutat. Un d’ells era Nino Ciccarelli.

Un mort fa un any

Ara fa un any, abans d’un Inter-Nàpols, un aficionat va morir atropellat durant uns greus incidents a prop de l’estadi Giuseppe Meazza. El mort era Daniele Belardinelli, un dels líders dels ultres del Varese, un club de tercera divisió agermanat amb els radicals de l’Inter. Belardinelli portava símbols nazis tatuats i formava part del grup Blood & honour, que utilitza simbologia feixista. Molts dels membres d'aquest grup assisteixen tant als partits de l’Inter com del Varese. En el moment de morir, Belardinelli perseguia uns cotxes amb aficionats del Nàpols, però no va veure com un aficionat local, espantat en trobar-se enmig d’una baralla amb bats de beisbol i navalles, accelerava. Durant els incidents van ser detinguts altres radicals, un d’ells Nino Ciccarelli. "Jo feia desplaçaments només per barallar-me. Si aconseguia agredir un aficionat rival, havia guanyat. Si l’Inter perdia, no m’importava si havia aconseguit barallar-me. Però per l’Inter estic disposat a tot, a anar a la presó, a ser apunyalat... Estic llest per tot, excepte a escapar. Mai fugiré si hi ha una baralla", deia orgullós durant un documental fa cinc anys. Ara és a la presó.

Jo feia desplaçaments només per barallar-me. Si aconseguia agredir un aficionat rival, havia guanyat. Si l’Inter perdia, no m’importava si havia aconseguit barallar-me. Nino Ciccarrelli Ultra de l'Inter

Ciccarelli ja havia participat el 1988 en una baralla després d’un partit de l’Inter al camp de l’Ascoli, en que Nazareno Filippini, un aficionat local, va ser assassinat a cops de peu. Era l’època en què Ciccarelli formava part d’un grup de  skinheads. Les puntes de ferro de les seves botes van acabar amb la vida de l’aficionat local i Ciccarelli va passar per la presó per primera vegada en uns anys en què l’afició interista mostrava obertament banderes nazis a l’estadi. Al judici, Ciccarelli va afirmar: "Jo no he matat Filippini. Era a l’escenari, però en aquell moment estava apallissant un altre aficionat". Va ser absolt. Els anys 90, molts radicals de l'Inter van fer seu el missatge d'odiar els italians del sud. Abans de la final de la UEFA entre l'Inter i el Roma del 1991, els ultres milanesos van aparèixer amb cascs amb el lema "Lega lombarda" escrit, un grup que acabaria integrat a la futura Lliga Nord (Lega Nord), que reivindicava la superioritat dels italians del nord. "Aquests del sud són animals, no serveixen per res i els alimentem nosaltres", va dir el mateix Ciccarelli a la televisió el 1992.

El racisme no ha marxat mai de les graderies italianes, però aquesta temporada ja s’han aturat tres partits diferents i s’han detectat càntics racistes als camp de l’Inter, el Lazio, el Roma, el Verona, el Càller, la Juve i l’Udinese. Aficions com la de l’Inter ja fa anys que pateixen aquest problema. Segons Giorgio Specchia, periodista que ha escrit una biografia de Ciccarelli, "els anys 70, en plena època de violència política, grups d’extrema dreta aprofiten per fer-se forts a l’estadi". Era la Itàlia dels anys de plom, amb terrorisme d’esquerres i de dretes. Aquells anys els radicals del Milan eren d’esquerres, tot i que els anys 90 Silvio Berlusconi va anar fent fora els ultres d’esquerres, potenciant grups d’extrema dreta. Matteo Salvini, el líder de la Lliga Nord, ha admès en ocasions que va començar a anar a la "curva" del Milan amb 14 anys, en aquells anys en què els grups de dreta van fer-se amb el poder també entre l’afició milanista. El 1997, l’afició de l’Inter va mostrar una pancarta als del Milan que deia: "Rossoneri i jueus, mateixa raça, mateix final". Els radicals del Milan van respondre dient als de l’Inter que eren un equip de "negres i jueus" en referència als seus jugadors estrangers. El racisme ja s’havia fet amb el control absolut de l’estadi de San Siro, compartit pels dos clubs.

La directiva de l’Inter ha anunciat mesures contra el racisme, però segons Specchia, els ultres tenen molt de poder i la directiva no vol iniciar una guerra en contra seva. Els radicals interistes aquests últims anys s'han agermanat amb els del Lazio i del València, amb presència de membres de l'extrema dreta valenciana a l'estadi milanès quan hi ha un partit important. Contra el Barça, està previst que hi siguin. Un partit en què els dos clubs, Inter i Barça, han decidit que els dos equips surtin al terreny de joc amb un braçalet amb el lema #BrothersUniversallyUnited contra el racisme.

Ara, el president de l'Inter, Steven Zhang, després de veure com els ultres li deien a Lukaku que imitar sons d'un mico no és racisme, ha declarat aquesta temporada: "Ho van fer amb bona intenció, la no discriminació forma part de l'ADN de l'Inter", fent referència al fet que el club va ser creat d'una escissió del Milan per poder acollir jugadors estrangers que el Milan no volia a finals del segle XIX. Molt han canviat les coses.