Els dos grans reptes de Sergi Mingote L'alpinista català aposta per la inclusivitat a mig camí del 14x1000 Project Catalonia

Aquesta setmana Barcelona ha acollit la primera edició dels Premis Inclusius de l’Esport Català, una iniciativa impulsada per Onat Foundation per reconèixer i fomentar la pràctica de l’esport inclusiu per part de persones, associacions i empreses.

La gala celebrada al Palau de Pedralbes ha comptat amb un lideratge clar de Sergi Mingote, l’esportista que en el darrer any i mig ha compaginat un projecte inèdit en la història de l’alpinisme mundial amb un compromís inequívoc amb la inclusió social a través de la seva presidència a Onat Foundation.

Els premis, que han comptat amb el suport de laSecretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya, han reconegut la feina de quinze entitats i col·lectius amb beques d’entre 1.000 i 5.000 euros pels seus projectes de transformació, inclusió i solidaritat vehiculats a través de l’esport. Sergi Mingote, amfitrió de luxe per a l’ocasió, ha aprofitat l’acte per explicar a través d’una vivència transcendental el vincle entre el muntanyisme i la inclusió social:

«El passat mes de maig vaig viure dos dels moments més especials de la meva vida. Un de molt dolent quan un company que venia amb mi d’expedició no va poder baixar i va morir als meus braços, un dels moments més durs que mai he viscut, perquè és una persona amb qui has conviscut i deixa de respirar a les teves mans. Però al mateix temps vaig viure una experiència meravellosa: una desena de joves amb capacitats diferents van arribar fins al campament base de l’Everest i ho van fer amb nota. Van demostrar que les limitacions només estan als nostres caps. Que tot és possible».

La unió de l’alpinisme més exigent amb la inclusió social ha sigut el leitmotiv de Sergi Mingote en els darrers 18 mesos. Tot just abandonar l’alcaldia de Parets del Vallès, Mingote va anunciar un gran projecte per fer sis cims de més de 8.000 metres en un sol any. Ho va aconseguir amb dos dies de retard i amb una previsió de cims que va anar canviant en funció de les condicions meteorològiques i de les necessitats de les expedicions. Un èxit descomunal respectant sempre la idea original de fer totes les ascensions sense ús d’oxigen artificial.

Alpinisme i esport inclusiu, dues cares del mateix projecte

Entre el juliol de 2018 i de 2019 l’esportista català va fer el cim del Broad Peak, del K2, del Manaslu, del Lhotse, del Nanga Parbat i del Gasherbrum II. A més, durant la primavera va ser part de l’expedició que va acompanyar nou joves amb discapacitat de la cooperativa Apindep fins al camp base de l’Everest en el que va ser anunciada com la primera expedició inclusiva al peu de la muntanya més alta del món.

Abans de començar tot aquell periple Mingote assegurava a La Fosbury que “la muntanya és una gran eina d’inclusió social” i ho va demostrar mesos més tard amb el projecte que va portar els joves d’Apindep a fer-se proves al CAR de Sant Cugat, a volar lluny de casa fins a Katmandú i a viure un trekking tan singular com exigent a l’Himàlaia. Per a Mingote, tan rellevant era ascendir als cims més mítics del planeta com visibilitzar una idea tan simple com potent: tothom pot i té dret a gaudir de l’esport.

Un nou projecte “impossible”

Després de completar l’ascens al Gasherbrum II i de tornar cap a casa Mingote va seguir actiu i va començar a dibuixar un nou projecte encara més ambiciós: fer els catorze cims de més de 8.000 metres en menys de 1.000 dies i sense oxigen artificial, un objectiu de màxims imponent que deixaria molt enrere el rècord vigent del sud-coreà Kim Chang-Ho registrat en set anys, deu mesos i sis dies.

El 14×1000 Project Catalonia es va posar en marxa immediatament i pocs dies després d’anunciar-lo Mingote va tornar a Àsia per intentar ascendir el Dhaulagiri (8.167 metres), la setena muntanya més alta del món i una de les més difícils per la seva ubicació i meteorologia. Aquest cim havia sigut una de les ascensions que Mingote havia intentat en primera instància durant el primer repte sense èxit. En aquesta ocasió i després de tretze hores d’ascensió el català sí que va aconseguir fer el cim, el seu setè vuit mil en només 444 dies, de nou sense ús d’oxigen artificial.

L’Everest, la traca final del repte

A mig camí del seu repte, Mingote aprofita el “descans” alpinístic per aprofundir en la seva aposta per la inclusió social amb els Premis de l’Esport Català i també amb l’anunci d’un nou Congrés sobre esport i inclusió social que probablement se celebrarà per primer cop durant el 2020. Una nova proposta en majúscules que el paretà haurà de compaginar amb el calendari que s’ha marcat per als propers mesos: l’Annapurna (març 2020), el Kanchenjunga (maig 2020), el Gasherbrum I (juliol 2020), el Cho Oyu (setembre 2020), el Shisha Pangma (octubre 2020), el Makalu (abril 2021) i la traca final prevista a l’Everest el mes de maig de 2021, el cim que ja ha ascendit en dues ocasions.

En totes aquestes muntanyes, com ja va fer al cim del Dhaulagiri, Sergi Mingote promocionarà la candidatura olímpica d’hivern Pirineus-Barcelona 2030, del qual n’és el primer ambaixador i amb qui treballarà de valent per aportar la seva experiència en l’alta muntanya i fer lluir l’impacte mediàtic de les seves proeses alpines.