Esvàstica a les Corts i lleis d'educació: cap a on anem?

El passat 27 de novembre, el diputat a les Corts Valencianes per VOX David Garcia va intervenir per treure a lluir una resolució del Parlament europeu “sobre la importància de la memòria històrica europea pel futur d'Europa”. El que s'ha difós més d'aquest fet no ha estat la intervenció sinó el que va treure el diputat i va penjar davant del faristol: un cartell amb una esvàstica i una falç i un martell ratllats. A partir d'aquí va començar el rebombori fins que el president de les Corts, Enric Morera li'l va fer retirar. I aquesta és la imatge que hem vist fins a la sacietat: la presència d'una esvàstica a les Corts treta per un diputat de VOX. Ells mateixos defensaven que ells el que venien a dir era a condemnar ambdues ideologies. Però no ens perdem en la façana. Quin discurs feia el diputat Garcia? Doncs l'habitual de VOX en aquest àmbit: la memòria històrica pretén dividir, trencar la conciliació que es va fer el 78 (sic), que la història sigui un debat de polítics i no d'historiadors, etc. Cal dir que en aquesta resolució a què es van agafar va ser durament criticat per la Federació Estatal de Fòrums per a la Memòria. Potser ens convindria anar a l'arrel dels problemes i no quedar-nos amb la superfície. Va ser útil parlar tant sobre l'esvàstica? Què n'hem tret? No ens convé més parlar del discurs sobre la memòria històrica de VOX? I quan diem memòria històrica, òbviament, també podem dir violència masclista, els nouvinguts o el paper de la dona. I és que no podem retrocedir en els pocs passos que hem avançat. Potser ens convé més combatre els seus discurs que no pas fer virals els seus espectacles.

I és que com cantava Al-Mayurqa el que ens fa falta és “més memòria històrica per a tots els lluitadors”. I això ens porta cap a les Illes Balears i Pitiüses.

L'any 2013 vam descobrir què significaven tres lletres: TIL, tractament integral de llengües. La presidència de José Ramón Bauzà a partir de 2011 va suposar un agran regressió en molts àmbits. Un d'ells la llengua. El govern balear, després de preguntar durant dos anys demanar als pares en quina llengua volien que els seus fills fossin educats i que el català rebés una àmplia majoria decebuts pels resultats van decidir tirar pel dret i dur a terme la seva política lingüística: imposar el seu model amagat en un discurs de reforçament de l'anglès i de millorar de la qualitat educativa: fer un terç de les assignatures en cada llengua: català, castellà i anglès. I així doncs aconseguir el seu objectiu: augmentar la presència del castellà a les aules i disminuir la del català, la llengua minoritzada. Alhora sense tenir present el nivell d'anglès dels professors per si era factible l'increment de les assignatures en aquesta llengua. Òbviament la comunitat educativa no va quedar quieta davant aquest atac i va sorgir l'assemblea de docents i la plataforma Crida que van liderar l'oposició al projecte amb una vaga indefinida com un dels fets clau. Poc després la justícia va declarar nul el decret a partir de les demandes de diferents sindicats educatius però que el govern del PP va recórrer. Un dels punts d'inflexió va ser la multitudinària manifestació del 29 de setembre de 2013 en contra del TIL. No va ser fins l'arribada del govern progressista el maig de 2015 que el projecte va quedar aturat definitivament.

Ara, però, tornen a sonar tambors de guerra. El passat 27 de novembre, de nou, es va presentar l'avantprojecte de llei d'educació de les Illes Balears i Pitiüses. I sindicats, partits i entitats han retret a la Conselleria no aprofitar per fer del català la llengua vehicular de l'ensenyament. I quan diem partits volem dir Més per Mallorca, és a dir, un dels integrants del govern. Per ara és només un avantprojecte però caldrà estar atents a com evoluciona, perquè el català, com veiem, sempre és el feble i sempre acaba trobant qui encara el vol afeblir més.