L'Ajuntament de Barcelona reclama al Govern les competències per regular les habitacions turístiques
ERC presenta una proposició amb el suport de Barcelona en Comú, PSC i JxCat que s'aprovarà al ple d'aquest divendres
by Andreu MerinoL'Ajuntament de Barcelona vol tenir en exclusiva les competències necessàries per regular l'activitat de les habitacions turístiques. L'activitat representa actualment un buit legal, ja que no hi ha cap normativa que estableixi mecanismes per controlar el seu lloguer, a diferència del que passa amb els pisos turístics.
ERC ha impulsat una proposició que compta amb el suport de Barcelona en Comú, el PSC i JxCat que demana a la Generalitat que consideri el lloguer d'habitacions una "activitat turística".
La proposició concreta que les llars compartides són activitat turística si la cessió d'habitacions es fa per un màxim de 31 dies consecutius i que el nombre màxim de persones beneficiàries simultàniament siguin com a màxim quatre.
Segons els partits que han acordat la proposició, la Generalitat té previst publicar el decret de Reglament Turístic de Catalunya de forma "imminent", en les pròximes setmanes.
"Pensions clandestines"
"És important que cadascuna de les activitats que posin de mercadeig l'habitatge a la ciutat tinguin una regulació i un lideratge clar per part de la ciutat", ha assegurat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que ha reclamat tenir totes les competències per exercir la regulació.
Des d'ERC, Miquel Puig ha assegurat que l'existència de "pensions clandestines" suposen un problema per a la ciutat, ja que es "perverteix" el fet de compartit habitatge puntualment amb un hoste. "Són milers d'habitatges sostrets del mercat de lloguer a llarg termini", ha dit Puig.
Més de 100 mesures contra la violència masclista
El govern municipal de Barcelona ha presentat aquest divendres al ple de l'Ajuntament el pla demandat 2019-2023 contra la violència masclista. En total, més de cent mesures en àmbits com el transport, l'urbanisme, l'oci nocturn i els serveis municipals que tenen com a objectiu reduir el nombre de dones víctimes del masclisme a la ciutat, actualment una de cada tres.
En el paquet de mesures hi ha la creació d'un nou protocol a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per abordar la violència masclista al transport públic, la difusió de campanyes conjuntament amb el sector comercial de la ciutat i l'ampliació dels punts d'atenció a la violència masclista establerts en zones d'oci nocturn de Barcelona.
També l'elaboració d'eines per prevenir, detectar i abordar assetjaments masclistes i LGTBI-fòbics a les escoles i el desenvolupament de programes d'educació social i efectives.
Pel que fa als serveis municipals es planteja la millora i ampliació dels Punts d'Informació i Atenció a les Dones i el Programa d'Atenció a Homes, que treballa per erradicar les conductes masclistes. A més, el pla de mandat preveu la implantació d'un sistema d'atenció telefònica al Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida.
Precisament, les treballadores d'aquest servei han denunciat recentment de manera pública la manca de recursos destinats pel consistori, especialment la falta de pisos on es poden traslladar les dones víctimes de violència masclista.
La "falsa polèmica" de la llengua
La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, ha estat l'encarregada de presentar el pla, posant el focus en la necessitat de posar de relleu la "violència invisibilitzada" i treballar per l'"empoderament" de les dones, fugint de la victimització.
Pérez també ha defensat que és clau treballar des de la prevenció i el pla ha generat consens en tots els grups municipals. El PP i Ciutadans, però, han insistit a criticar la darrera campanya comunicativa municipal contra la violència masclista, pel fet que en algun dels vídeos els actors que mostren conductes masclistes parlen en castellà.
La regidora de Ciutadans Marilen Barceló ha demanat cuidar els "detalls" que fan perdre "solidesa" a la campanya i el PP ha reclamat la retirada dels vídeos. Pérez ha estat contundent en la resposta, titllant les queixes de "falsa polèmica" i assegurant que la violència és "estructural" i "no entén de llengües".