Definir plegats la Metròpolis Barcelona del futur
Recta final del procés de participació de l'avanç del Pla director urbanístic metropolità
by Arnau Urgell i VidalCom serà la Metròpolis Barcelona del futur? És una pregunta difícil –potser impossible- de respondre. Tanmateix, el procés per aprovar el Pla director urbanístic metropolità és una oportunitat per definir els eixos estratègic de l'urbanisme metropolità. Per fer-ho, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha dissenyat un ambiciós procés de participació per tal que el màxim nombre de persones i col·lectius defineixin plegats el futur de la regió.
Què és un PDU?
Un pla director urbanístic (PDU) és un instrument de planificació pensat per a un àmbit supramunicipal. Entre altres, té com a objectiu coordinar-ne l'ordenació urbanística, determinar el sistema de mobilitat, establir mesures de protecció del sòl no urbanitzable i delimitar les reserves de sòl per a grans infraestructures.
En el cas de la Metròpolis Barcelona, l'últim intent d'ordenar urbanísticament el conjunt de l'àmbit data del 1976. El Pla general metropolità (PGM) ha arribat a tenir en quatre dècades fins a 1.200 modificacions. “Això ha provocat que progressivament s'hagi diluït la seva visió metropolitana, especialment a partir de la supressió de la Corporació l'any 1987”, explica Xavi Mariño, cap del servei de redacció del PDU.
Un vídeo que recorre el camí del PGM al PDU (i altres antecedents històrics)
El PDU, malgrat que estrictament no substitueix el Pla general del 1976, sí que vol recuperar-ne una visió per al conjunt de la Metròpolis Barcelona. “No aspirem a crear una identitat comuna, però sí a pensar amb una lògica metropolitana”, assenyala Mariño. “El conjunt és més que la suma”, conclou.
Què puc fer per reduir els plàstics, tant aquí com a l'oceà més recòndit?L'Àrea Metropolitana de Barcelona inicia un nou cicle del programa Tenim drets, centrat en els drets ambientals i la reducció dels plàstics
De l'avanç a l'aprovació inicial
La tramitació de qualsevol pla urbanístic és un procés complex. Encara ho és més si es vol definir el futur d'una regió que abasta 36 municipis, 636 km2, més de 3,2 milions d'habitants i un PIB que supera els 120.000 milions d'euros. Al conjunt de Catalunya, per exemple, representa només el 2% de la seva superfície però acull el 43% de població i el 52% de la riquesa.
El procés del PDU metropolità va començar el 2013. El març passat, el Consell Metropolità de l'AMB va aprovar-ne l'avanç. Es tracta del text que marca els objectius i propòsits, però que encara no defineix projectes concrets. “El pla ha de ser suficientment flexible per servir per a les properes dues dècades. Però s'ha d'entendre més com un procés que no pas una imatge fixa”, explica Xavi Mariño. De fet, assenyala que encara avui “hi ha coses que són difícil de preveure com per exemple l'impacte de la indústria 4.0”.
Vídeo: què és el PDU? Què inclou l'avanç de pla?
El PDU té com a objectiu definir un model de desenvolupament urbanístic que integri la diversitat actual en un projecte comú, ambientalment sostenible, econòmicament eficient i socialment cohesionat. A més, ha de poder donar respostes a la població metropolitana basant-se en les capacitats del territori. Ho fa a partir de sis àmbits temàtics: infraestructura verda, cicles de matèria i energia, desenvolupament socioeconòmic, cohesió social, mobilitat, i marc regulador i governança.
Actualment, l'avanç del pla està a exposició pública. Un procés llarg que es va iniciar al juliol, i ara s'amplia fins al 31 de gener de 2020. L'objectiu és recollir totes les aportacions per tal de tenir-les en compte en l'aprovació inicial del PDU, un document que ja inclou propostes, més enllà de propòsits i objectius.
El procediment continuarà aleshores amb la redacció del document de l'aprovació provisional, que també correspon al Consell Metropolità, mentre que l'aprovació definitiva, punt final de la tramitació, correspon a la Generalitat. “Hi ha una interlocució contínua tant amb els 36 municipis com amb el Govern ja que, en definitiva, és de qui depèn l'últim pas”, assenyala Mariño.
Una participació “ampliada”
Davant el repte de repensar el model territorial, s'ha plantejat un ambiciós procés de participació. De fet, és el primer gran procés participatiu en aquest àmbit que assumeix l'AMB des de la recuperació de la institució el 2010.
Mireia Peris, arquitecta de l'equip de redacció del PDU, explica que han apostat per un concepte de participació “ampliada”. “Volíem que inclogués la participació ciutadana clàssica, però també la institucional, la tècnica i la política”, assenyala.
L'objectiu és recollir el màxim d'aportacions i que siguin el més diverses possibles: tant a nivell de perfils socials, dels diversos territoris de l'AMB així com en els àmbits temàtics que defineix el PDU. En aquest sentit, el resultat esperat és “una suma de discursos complementaris”, que formaran part d'un informe de participació on s'explicarà com s'han recollit i incorporat en la futura aprovació inicial.
Vídeo: la sessió de participació de Cerdanyola, resumida en 3 minuts
Recta final a Barcelona
Els canals de participació també han estat diversos. S'han habilitat eines a Internet –un web molt exhaustiu, xarxes socials i enquestes i suggeriments on line-; així com l'exposició itinerant Metròpolis de ciutats que ja ha superat els 3.000 visitants. “És una manera d'acostar el futur urbanisme metropolità d'una manera fàcil, didàctica i pedagògica”, explica Peris. La mostra s'ha instal·lat, entre altres, a Sant Feliu de Llobregat, el Prat, Cerdanyola i Badalona, els quatre municipis on s'han celebrat debats adreçats a entitats locals i ciutadania en general. També s'han organitzat sis debats en col·legis professionals i tallers en diverses poblacions.
Per a la recta final s'han reservat les accions de Barcelona. Concretament, hi haurà dues sessions a la Nau Bostik de la Sagrera: el 9 de desembre i el 22 de gener. També, com explica Xavi Mariño, s'aprofitaran estructures estables de participació de la ciutat com el Consell per la Sostenibilitat i el Pacte per la Mobilitat.
L'objectiu és comptar amb totes les veus per tal de construir “els fonaments de l'edifici” del PDU. Mireia Peris adverteix que “no volen generar falses expectatives ja que els projectes concrets s'hauran d'incloure a l'aprovació inicial”. Això sí, deixa clar que “cap de les propostes posteriors aniran en contra del que determina l'avanç”.
Destinar el 0,7% a cooperació és possibleL'AMB compleix l'històric objectiu de l'ONU prioritzant projectes vinculats amb el refugi a la Mediterrània Oriental