https://www.racocatala.cat/imatges/noticies/aula-escola-acn_1_630x630.jpeg

La futura Llei d’Educació de les Illes Balears exclou el català com a llengua vehicular

Allau de crítiques a l'avantprojecte d'ensenyament

by

L’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears ha començat la seva singladura amb mal peu. Diversos partits, sindicats i entitats retreuen al conseller d’Educació, Martí March, la tebiesa en matèria lingüística i que no s’hagi aprofitat per fer del català la llengua vehicular de l’ensenyament.

El document fet públic aquest dimecres reconeix el català com a llengua “vertebradora de l’ensenyament” i “d’ús normal i general en les comunicacions i en l’àmbit administratiu”, però assenyala tant el català com el castellà com a idiomes “vehiculars” de l’ensenyament, fet que en deixa la regulació en mans de normes de menys rang com el Decret de mínims, que estableix un mínim del 50% d’hores de català a les escoles.

Els crítics amb l’avantprojecte recorden que l’anterior president balear, José Ramón Bauzá, no va tenir cap problema a derogar el Decret de mínims i imposar el seu model de trilingüisme, que deixava la llengua pròpia en una situació compromesa. Només la pressió popular, amb la vaga de tres setmanes dels docents balears inclosa, i la justícia van aconseguir doblegar aquella llei.

L’Obra Cultural Balear (OCB) veu en l’avantprojecte de llei un text semblant al que va promoure Bauzá i alerta del risc que suposa per a la cohesió social. En la mateixa línia s’ha pronunciat el sindicat STEI, que lamenta, a més, que s’hagi abandonat el consens que hi va haver a l’entorn de la Llei de normalització lingüística de 1986. Més per Mallorca, un dels tres socis del govern balear, també s’oposa a l’avantprojecte i reclama que es blindi la presència del català en almenys el 50% de les matèries. Els partits de dreta rebutgen el text, però per raons oposades, ja que consideren que obre la via a “la imposició del català”.

La presidenta del govern balear, Francina Armengol, ha remarcat que la norma no és una llei de “llengües” i ha recordat que, de moment, només és un avantprojecte i que està obert a les propostes de la comunitat educativa.