Charles Michel agafa el relleu de Donald Tusk al capdavant del Consell Europeu

L'ex primer ministre belga va ser una de les poques veus europees crítiques amb la violència l'1-O

El Consell Europeu és l'organisme comunitari on es reuneixen tots els caps d'estat i de govern, la gran taula rodona on s'acaben prenent (o no) les decisions clau dins la Unió Europea. Però la presidència d'aquesta institució és un càrrec burocràtic, gairebé diplomàtic, que, tot i això, té la difícil funció de fer d'engranatge entre vint-i-vuit (aviat vint-i-set) líders amb interessos sovint contraposats. Donald Tusk, nou president del Partit Popular Europeu, abandona el càrrec aquest diumenge i traspassa la cartera a un polític especialment experimentat a l'hora de fer equilibris. Charles Michel (Namur, 1975) serà a partir de diumenge el nou president del Consell Europeu. Abans, com a primer ministre de Bèlgica, va ser el primer líder europeu a condemnar la violència de l'1-O i un dels pocs en fer-ho. "La violència mai pot ser la resposta! Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida al diàleg polític", va piular el mateix dia del referèndum. Però amb el nou barret de cap del Consell també parlarà en nom d'Espanya i tuits com aquest s'anticipen inimaginables.  

Michel és de la família política liberal i pròxim al president francès, Emmanuel Macron. Ha estat al capdavant del govern d'un complex estat federal com el belga, on els nacionalistes flamencs de la N-VA han sigut un dels seus socis principals. D'aquí la seva sensibilitat o prudència amb la qüestió catalana. La N-VA és un suport clau dels polítics exiliats a Bèlgica. Catalunya ha sigut per a Michel un afer que ha tensat les relacions diplomàtiques entre Espanya i Bèlgica i que ha hagut de saber gestionar, inclosa la pressió per l'euroordre. En aquest marc cal entendre les reiterades crides al diàleg que Michel va fer en el seu càrrec com a primer ministre de Bèlgica, i després de l'1-O va ser la primera veu europea que va afirmar amb contundència que "la violència mai pot ser la resposta", i va obrir la porta a una "mediació internacional i europea" si s'arribava al "fracàs definitiu" del diàleg entre Barcelona i Madrid. 

I des de la cadira que ocuparà a partir d'aquest desembre també és des d'on s'han sentit els missatges més conciliadors respecte a la situació catalana. Donald Tusk (Gdansk, 1957) va fer crides al diàleg i a trobar una solució política sense fer servir la força, després de l'escalada de tensió de l'1-O. A l'altra banda del carrer, des de la Comissió Europea els missatges, en canvi, sempre han sigut rígids. Catalunya s'ha vist sempre com un afer intern espanyol i s'ha reiterat la defensa de l'ordre constitucional a Espanya. En canvi, Michel ha fet referència a la situació parlant d'"una crisi política", i va afirmar en una entrevista que la situació "posa a prova la Unió Europea" perquè hi ha en joc "qüestions fonamentals com l'expressió del vot i de l'opinió o l'ús de la força". 

Però des del 2017 fins ara Espanya ha fet feina diplomàtica i també a Brussel·les. Michel va fer-se després una foto amb el mateix Mariano Rajoy defensant l'estat de dret, i el mateix dia que prengui possessió del nou càrrec també Josep Borrell passarà a ser el responsable de les relacions exteriors de la Unió Europea i, malgrat els esforços de l'independentisme, a Brussel·les continua el silenci. De fet, en una entrevista aquest divendres a El País, el mateix Michel, quan li pregunten per Catalunya, prefereix donar l'etapa per tancada: "M'agradaria evitar interpretacions equivocades i malentesos. Sempre he dit que el nostre interlocutor és el govern espanyol, d'això no hi ha cap dubte. La meva reacció es va basar en aquelles circumstàncies, que no són les mateixes que avui". En declaracions al mateix diari assegura que manté una "estreta i fructífera" relació amb Borrell, amb qui diu que treballarà "estretament". Ara Michel ja no depèn dels nacionalistes flamencs, sinó que ha de ser la cara visible dels interessos de tots els estats de la UE, incloent-hi Espanya, i ja es nota en declaracions com aquestes.

El perfil de l'ex primer ministre belga, però, és molt diferent al de Donald Tusk. El polonès ha destacat en un càrrec aparentment buit de contingut polític per les seves declaracions contundents tant davant del micròfon com a les xarxes socials que li han costat retrets per voler acaparar massa protagonisme. Fins i tot s'ha acomiadat del càrrec amb un elaborat vídeo que compara els seus cinc anys de mandat amb una llarga cursa. 

En el seu discurs previ a l'encaixada de mans i intercanvi de carteres amb Tusk, Michel ja ha promès ser més prudent a les xarxes socials que el seu predecessor. El nou president de la família europea conservadora i ja expresident del Consell Europeu ha destacat pels seus contundents i controvertits missatges de Twitter, en què fins i tot va afirmar que els que donen suport a un Brexit dur "tenen un lloc especial reservat a l'infern". L'ex primer ministre belga ha deixat clar aquest divendres que tindrà el seu propi estil: "Potser seré més caut amb els més tuits, com a mínim al principi", ha confessat el belga, que també ha assegura, però, que quan calgui es farà sentir. Charles Michel, bregat a construir consensos, ha explicat que "està obert al diàleg" i "compromès a tendir ponts", uns ponts no menys necessaris ara que abans. Tusk li deixa un Consell Europeu amb una Angela Merkel de sortida, un Emmanuel Macron que vol aprofitar per recuperar el lideratge i el repte de reequilibrar una Unió Europea que amb el Brexit perd un dels seus pesos pesants.