Rebutgem la repetició

No estem preparats per adaptar-nos a la repetició, o a quelcom que se li assembli, perquè, de fet, en el nostre entorn universal la repetició no existeix. Potser sí com a concepte, o potser sí dins la lògica matemàtica. Potser. Però com digué el filòsof Heràclit no hi ha una mateixa persona que es banyi en un mateix riu ( això es demostra simplement aplicant el temps transcorregut en l'observació); per tant, tot canvia o, dit d'una altra manera, tot és únic.

La repetició requereix que hi hagi elements iguals en una acció. I cal dir que quan les persones executen accions, aleshores tenen, per exemple, reflexions textuals o d'imatges. Suposats elements iguals queden alterats per la situació global i, per tant, essent aquests elements sols la punta del iceberg, deixen de ser iguals per esdevenir únics i acabant desfent la igualtat i desfent la repetició.

No cal confondre repetició amb rutina. Tanmateix la rutina, com a part de la unicitat que ens envolta, tampoc posseeix una igualtat d'elements, aplicant el terme d'igual en el seu ple sentit.

Ens hem adaptat a la unicitat i és el que cerquem a les nostres vides, de manera que tot allò que ens aboca al reduccionisme de la igualtat ens fa autèntica basarda. Probablement aquesta recerca vital és el que ens fa sentir apassionats per la diversitat. Aquest afany per col·leccionar tot tipus d'experiències i objectes és un dels trets que caracteritza a l'ésser humà. I ben mirat ha estat aquest impuls el que ens ha millorat com a supervivents i com a gaudidors de l'existència. Per aquest motiu, tot acumulant ganes de viure, desitgem amb força un espai-mort on poder seguir existint encara que ens quedem ben bé com ara.